Som la majoria

Som la majoria

Dissabte vaig sentir el discurs d’un professor de 60 anys, anarquista convençut, parlant de la corrupció, la política, els serveis públics i la desprotecció de la ciutadania.

Seguint el llibre d’Erich FrommDel tener al ser, deia que el principal problema de la nostra societat és que ha convertit les persones en objectes, i que l’objectiu de tot és l’acumulació: tenir coses, tenir cases, tenir objectes, tenir persones… acumular, sumar, amuntegar…

I a pesar de tot, aquesta necessitat d’acumulació no ens dóna la felicitat, ni ens fa sentir persones plenes, satisfetes, valentes, amb empenta i ganes de viure… més bé al contrari.

Som una societat d’insatisfets, de persones tristes i frustrades, que han fonamentat la seva vida ni tan sols en el fet de tenir, sinó en el de desitjar: quan aconseguim l’objecte del nostre desig, immediatament perd interès i necessitam desitjar una altra cosa, una altra persona, per sentir-nos vius.

Quin absurd!

Ser y tener.

Ser y tener.

Tot allò que fem, vist des del “ser” o des del “tenir” canvia substancialment. Feis la prova!

Per exemple, estudiar a la Universitat. Des del punt de vista del “tenir”, el que importa és acumular coneixements, tenir-los, sumar títols, graduats, publicacions… en canvi, des del punt de vista del “ser”, el que importa és què fem amb tots aquests coneixements acumulats, com ens canvien, com ens fan persones més responsables o més solidàries o més satisfetes.

I no només a la Universitat, és clar. Els coneixements que anam acumulant al llarg de la nostra vida, la informació, les dades, les lectures, les experiències… allò que importa és el que som capaços d’aprehendre, d’incorporar a nosaltres mateixos, a com som i com vivim i com pensam i actuam enmig del món. Per això una cosa és acumular, tenir coneixements, i una cosa molt diferent és ser savi, viure i actuar amb intel.ligència.

Aquest professor del que vos parlava al principi, deia que tenim realment el poder de canviar la nostra societat i convertir-la en una societat humana, on valors com la solidaritat o la igualtat o la llibertat o el respecte per l’altre siguin els predominants. On “ser” sigui més important que “tenir”.

Acumular o ser.

Acumular o ser.

I com podem fer-ho? Senzillament perquè som la majoria. Els que no viuen per acumular i tenir, explotar, robar i burlar, tractar les persones com objectes i posar-lis preu, som la majoria. Si cada un de nosaltres som capaços de viure com pensam, i no al revés, i de defensar una societat humana on les persones siguin importants i no objectes de mercat, si realment vivim així i ho deim en veu alta, i no tenim por ni ens fa vergonya cridar que no és possible viure com si fóssim objectes i que ens hi negam… llavors realment podrà començar a ser així, perquè som la majoria.

Ell deia “si ens agafam tots del braç i col.laboram i deixam ben clar el que volem ser, la victòria està assegurada perquè noltros som la majoria i ells no ho són. Per això és important l’esperança”.

Hi estic totalment d’acord!

Deixa un comentari