Són animals!

Són animals!

La qüestió de menjar carn o no és complicada i per a mi, un repte ètic. Fa temps que li don voltes, intent no menjar-ne o menjar-ne molt poca, però voldria aconseguir no menjar-ne gens! No és que no m’agradi, tot el contrari… és que la manera com explotam la vida de tants d’éssers no me sembla ètica ni digna.

No és cert que només mengem carn per alimentar-nos. Per donar al nostre cos els nutrients que necessita hi ha alternatives a la carn. A més, tampoc és necessari menjar cries de porc, de be o de vadell, com més petitons millor, animalets que no saben què és córrer lliures pel camp, que haurien d’estar mamant feliços amb les seves mares… per sort això sí que he pogut deixar-ho de banda, perquè ara no podria menjar un porcellet… i quan record que n’he menjat m’agafa de tot…

minicerditos-17

No és una qüestió fàcil, perquè tot d’una aconseguim que el debat perdi força amb arguments complicats com: i on és la barrera? Els musclos tenen ànima també? I el pop? I el peix? Jo diria que la barrera és on cadascú la vulgui posar, però el que està clar és que sí, que fins i tot un “berberecho” es un animal… Per a mí, una barrera important i a respectar és la dels mamífers, certament.

El respecte pels animals marca el nivell d’una civilització, n’estic ben segura. Una societat que respecta els animals respectarà la vida en tots els seus aspectes. Respectar els animals no vol dir forçosament no menjar carn: si hi ha la necessitat de menjar-ne, es pot fer de manera respectuosa. És el mínim que li devem a un ésser viu que perd la seva vida perquè poguem gaudir d’unes costelles.

Però no feim ni això… mana el mercat i els animals són tractats com objectes en el nostre món. Si hi tractam les persones, què no farem amb uns éssers encara més indefensos?

cuidado con los humanos

Ja sé que no és un tema agradable, moltes persones prefereixen no pensar-hi, és més còmode i així evitam conflictes ètics. Anar al súper i comprar animals morts en trossos ficats dins envasos de porespan ens facilita el dilema. Som així de beneits, si no ho veim sembla que no passa i per tant, no en som culpables. La ignorància justifica algunes coses, és cert, però en aquest cas ni som ingnorants ni som innocents.

Diguem-ho ben clar: la carn que menjam són trossos d’animals morts, d’animals que matam moltes de vegades amb sofriment, que pateixen dolor i por com nosaltres i que mereixen respecte. Al manco, no ens enganem sobre la realitat i diguem les coses pel seu nom.

I precisament com el seu nom indica, els animals estan animats, tenen ànima com nosaltres…

Aquest vídeo sempre m’emociona quan el veig: un fillet de 3 anys que pren una important decisió quan enten d’on ve la carn i què passa amb els animals. I té tota la raó…

“Els hem de cuidar -diu- no menjar-los!”. Quina filosofia de vida tan meravellosa, esper que l'”educació” i la “cultura” no li esborrin aquest fons tan ètic i tan humà i aconsegueixi ser ell mateix, sense encaixar en el motlo de la comoditat, la ignorància, la sobèrbia i la tonteria que la societat ens té preparat a tots. La comoditat és socialment molt més promoguda que la responsabilitat. Ens volen ignorants i tontament satisfets.

Per acabar, vos pos un dibuix que fa temps vaig robar del Facebook de l’artista ciutadellenc Joan Taltavull… me sembla una al.legoria molt indicativa de com és la nostra “civilització” i del que és capaç amb el simple fet de tancar els ulls i no pensar-hi…

Joan Taltavull

Impactant dibuix den Joan Taltavull

 

Pensem-hi.

 

Post Data: Aquest cap de setmana he estat amb dues persones vegetarianes. Però vegetarianes de veritat, que no mengen cap animal mort, ni tan sols pollastre, o tonyina, o “berberechos”, o pernil… això, i aquest vídeo que vos posaré a continuació, m’han fet replantejar encara més la urgència de prendre una decisió valenta i revolucionària, perquè fer-ho a mitges és no fer res!

Un ca té compassió d’aquests peixos que s’estan ofegant, i intenta que no morin tirant-los aigua amb el nas… I nosaltres? En tenim compassió? És evident que no… serà molt difícil, ho sé, perquè tot t’empeny a fer-ho malament. Però si pens que no hauria de menjar animals, ho he de fer: ni carn, ni peix, ni cap ésser viu que mori perquè jo me’l mengi. L’ètica no té zones grises ni accepta componendes, i si per a mi és una qüestió d’ètica humana, a què estic esperant?

Que quedi clar: no dic que no sigui ètic menjar carn… dic que PER A MI no ho és, i així tampoc ho hauria de ser menjar altres animals… però això m’obliga només a mi. La barrera dels mamífers està bé, però és suficient? Ufffff….

Comments are closed.