Spasiva, Sr. Nazarbayev

Escric aquest post de de la XVIII Assemblea General de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), que es celebra durant aquesta setmana a Astana, la nova i lluenta capital de Kazajstán. Ara mateix acaba de ser elegit el jordà Taleb Rifai com a secretari general, el primer procedent d’un país del món àrab.

Però mentre els delegats i ministres dels diversos països van parlant, quan a Astana és migdia (la diferència horària és de 4 hores), em vé de gust parlar-vos una mica d’aquesta increïble ciutat. Fa 10 anys, aquesta ciutat no existia. Hi havia hagut alguna fortalesa al llarg de la història en aquest punt, i hi havia un petit nucli habitat, però no una ciutat important. Es troba enmig del país, en plena estepa, una explanada immensa i buida, sense gairebé vegetació però amb un riu, sotmesa a temperatures bastant extremes. Bé, idò fa 10 anys, el president ara vitalici de Kazajstán, Nursultan Nazarbayev va decidir moure la capital de la històrica Almaty a aquest nou indret i construir una ciutat des de zero. I així ho està fent, perquè Astana s’està encara construïnt.

Norman Foster, Kisho Kurokawa i d’altres reconeguts arquitectes internacionals esquitxen amb els seus edificis de geometria impossible aquesta ciutat feta a base de daurats i brillants grata-cels. Algunes construcción són mastodòntiques, desmesurades, majoritàriament es tracta de ministeris i altres edificis governamentals, perquè el somni del Sr. Nazarbayev va ser que Astana fós “el cor” del país, un cor administratiu, però fred, fet a escala sobrehumana, com una maqueta gegantina.

Llargues avingudes mostren esquelets d’edificis altíssims a mig construir. Els habitants més nombrosos de la ciutat, a part dels funcionaris, són les grúes. El resultat deixa amb la boca oberta, amb una sensació que es mou entre l’admiració i l’horror…, una ciutat nouvinguda, amb la butxaca plena dels doblers del petroli i dels crèdits internacionals, que tanmateix ha renunciat a tenir una ànima, i això a pesar de l’extrema amabilitat i l’hospitalitat dels habitants del país, fidels a la seva tradició nòmada. Astana té una piràmide que vol semblar-se a les d’Egipte, un ‘mall’ que enveja el de Washington, un palau presidencial que voldria ser el Louvre…, tot és desmesurat, mássa gran, massa daurat, massa brillant, massa… innecessari.

Però el país està  content amb aquesta nova capital. Nursultan Nazarbayev ha il.lusionat el seu poble, que viatja des de llunyanes regions a la nova capital per admirar els edificis i pujar a una alta torre, a la Plaça de la Independència, amb una gran esfera daurada al cim. Dins l’esfera, a dalt de tot, hi ha una espècie d’altar on tots es dirigeixen, famílies senceres amb el seu fotògraf. Pugen un parell d’esglaons i satisfets, posen la mà dreta damunt d’un triangle metàl.lic. Llavors es fan la foto. Per què? Resulta que en aquest triangle metàl.lic, hi ha la petjada de la mà dreta del president. El que tots volen és posar la seva mà dreta dins la d’ell i, en aquesta postura, fer-se la foto. Amb la mà allà, tots pensen un desig que, esperen, s’acomplirà (no sé si per intercessió del president o d’algun altre ésser superior).

Els kazajos són gent molt amable, amb fesomia més asiàtica que no europea, que sempre havia fundat les ciutats com la resta de món: a partir d’un petit mercat, d’un encreuament de camins on algú hi va construir una bodega, una ferreria i una casa de barrets. Els kazajos eren nòmades, però segur que mai no van fundar una ciutat a partir de l’Ajuntament! Per això algú em va dir, en arribar: “Astana no té ànima”. I segurament és cert, hi falta calor humà a pesar de l’hospitaliat d’unes persones que, tamateix, en un decorat tan enorme i desproporcionat, queden petites, gairebé insignificants.

Fins prest!

Astana

Astana

2 Comentaris
  1. Increible! Imagina’t que a Menorca feim una capital nova dalt s’Enclusa!

  2. jajajajajaj!!!, bé, si és el model de construcció d’Astaná, amb edificis de més de 25 plantes, n’hi cabrien uns quants…., és una cosa que em va impressionar: l’espai que tenen (una estepa infinita, el no-res, una explanada que no s’acaba mai) i en canvi que construeixin en vertical…
    Si la nova capital de Menorca ha de servir per renovar també altres coses…, tal vegada valdria la pena!! jajaja…
    Gràcies pel teu comentari!!

Deixa un comentari