Seguim en temps de vampirs

Seguim en temps de vampirs

La figura del vampir m’ha fascinat sempre. Aquests éssers ni morts ni vius que surten de nit de les seves tombes per alimentar-se de la sang dels vius…, sempre m’han provocat una mescla de tendresa i de por…, suportant la càrrega de la vida eterna -i de la set eterna-, sense poder estimar ni sentir l’escalfor del sol a l’esquena…

És una constant que en èpoques de grans preocupacions, d’incerteses econòmiques i morals com la que vivim, reapareix la figura del vampir igual com les profecies sobre la fi del món. És com si totes les nostres pors les vulguéssim personificar en el xuclador de sang, com si davant d’ell qualsevol cosa fós suportable. És com un exercici inconscient de fugida.

Però sempre he pensat que el vampir representa realment les persones que sembla que són vives, però que en realitat no ho són. Segurament n’haureu trobada alguna. Són persones buides, però no ho saben, i necessiten alimentar-se de l’energia, de la força, de l’alegria dels demés. Normalment s’apropen a individus vitals, dinàmics, realment vius. No és qüestió de bons i dolents: són així, és el paper que els ha tocat jugar. La buidor que duen a dins i la dependència de l’ànima dels demés fa que no siguin felices, estan sempre insatisfetes, per a elles res no és tan polit, ni bo, ni perfecte com hauria de ser. No són “no morts”, com els vampirs dels llibres, però tampoc són del tot vius.

Nosferatu, el no viu

Nosferatu, el no viu

Aquests “vampirs” poden acabar amb l’energia que els envolta, poden dur la fosca al seu voltant d’una manera subtil i dramàtica. No són males persones, ells no saben que són així. Però de vegades fins i tot es nota la fredor al seu costat, la fosca que els fa desgraciats i els impedeix l’alegria de viure. És difícil ajudar aquestes persones, perquè com en el mite de Dràcula, qui s’hi acosta s’hi juga la salut!

Bela Lugosi com Drácula el 1931

Bela Lugosi com Drácula el 1931

I una altra cosa que fa por: en alguns moments de la nostra vida tots podem ser vampirs, tots podem aportar fosca en tost de llum. Això sí que gela la sang!

Sempre he pensat que aquests mites existeixen perquè són símbols de la realitat, com el de l’home llop, o el dels súper herois. Vivim moments difícils, hem convertit el planeta en un lloc brut, contaminat, perillós, som capaços de l’autodestrucció i no respectam la vida. Som ignorants i tenim por, una combinació mortal. El que ens fa més humans és reconèixer la bellesa i tenir esperança, confiança en que el Bé guanyarà al Mal, mentre treballam perquè així sigui. També és important mantenir encès el foc de la compassió, per provar d’escalfar els no-vius, encara que ens puguin xuclar la sang. Ells també tenen por i en el fons, com Dràcula, l’únic que necessiten és una mica d’amor. Com tothom.

Deixa un comentari