Temps de vampirs

La figura dels vampirs m’ha fascinat sempre. Aquests éssers ni morts ni vius que surten de nit de les seves tombes per alimentar-se de la sang dels vius…, sempre m’han provocat una mescla de tendresa i por…, suportant la càrrega de la vida eterna -i de la set eterna-, sense poder estimar ni disfrutar de l’escalfor del sol a l’esquena…

Avui he llegit un post que m’ha agradat molt i que m’ha fet pensar. Aquest és l’enllaç, per si vos interessa. Aporta moltes dades sobre el sentit dels vampirs en el cinema, des del Nosferatu de Murnau (a la foto, extreta del mateix post) als vampirs moderns vestits amb roba de marca, passant per tots els clàssics. Però a part d’aquesta història del personatge Dràcula i els seus companys de no-mort, l’autora, Paz Puente, ens recorda com en èpoques de grans preocupacions, d’incerteses econòmiques i morals com la que vivim, reapareix la figura del vampir igual com les profecies sobre la fi del món. És com si totes les nostres pors les vulguessim personificar en el xupador de sang, com si davant d’ell i de la fi del món, qualsevol cosa fós suportable. És com un exercici inconscient de fugida.

Un dels vampirs cinematogràfics més antics.

Un dels vampirs cinematogràfics més antics.

És cert que el vampir cinematogràfic i les profecies de la destrucció de la vida en el planeta Terra estan copant llibreries i cinemes. Però al marge d’aquest fet temporal, sempre he pensat que el vampir representa realment les persones que sembla que són vives, però que en realitat no ho són. Segurament n’haureu trobat alguna durant la vostra vida. Són persones buides, que necessiten alimentar-se de l’energia, de la força dels demés. Normalment s’apropen a individus vitals, dinàmics, realment vius. No tenen mala intenció: són així, és el paper que els ha tocat jugar. La buidor que duen a dins i la dependència de la força dels altres fa que no siguin felices, estan sempre insatisfetes, veuen el got mig buit i tot té peròs, res no és tan polit, ni bo, ni perfecte com hauria de ser. No són “no morts”, com els vampirs dels llibres, però tampoc estan vius.

Aquests vampirs poden acabar amb l’energia que els envolta, poden dur la fosca al seu voltant d’una manera subtil i dramàtica. No són males persones, ells no saben que són vampirs. Però de vegades fins i tot es nota la fredor al seu costat, la fosca que els fa desgraciats i els impedeix l’alegria de viure. És difícil ajudar aquestes persones, perquè com en el mite de Dràcula, qui s’hi acosta s’hi juga la salut!

I una altra cosa que fa por: en alguns moments de la nostra vida tots podem ser vampirs, tots podem aportar fosca en tost de llum. Això sí que gela la sang!

Sempre he pensat que aquests mites existeixen perquè són símbols de la realitat, com el de l’home llop, o els dels súper herois. Vivim moments difícils, hem convertit el planeta en un lloc brut, contaminat, perillós, som capaços de l’autodestrucció i no respectam la vida. Som ignorants i tenim por, una combinació mortal. De vegades pens que el que ens fa més humans és reconèixer la bellesa i tenir esperança, confiança en que el Bé guanyarà al Mal, com a les novel.les, i aconseguirem sobreviure. És important mantenir encès el foc de l’esperança, perquè és el nostre deure escalfar també els no-vius, encara que ens puguin xupar la sang. Ells també tenen por i en el fons, com Dràcula, l’únic que volen és una mica d’amor. Com tothom.

Fins prest!

6 Comentaris
  1. Nena ta deixat el novio!! estas amb una profunda depresió, lo teu son els guioms cinematografics al astil d´Boris Karlof, já tenim prou merdá amb la política aqui a sas illes, tens que pendrá nina Tankimazin, i veures les coses de un altre manera.

  2. Gràcies pel teu comentari.

  3. També llegía “EL CAP DE PONENT” el suplement del PSOE a Menorca

  4. Gràcies de nou.
    Salut!

  5. Te tinc que dir la breitat, ets lo millor que a parit aquesta ille en periodisme, ¿tens estil literari? si no firmesis els teus escrits, sabria que son teus, m`agradavant molt els teus guions a la televisió Balear, vals mes de lo que te pensas, deus tenir molte de gent que te té enveixe (ENVIDIA) qui val molt am aquet mon arrosega la seva creu.
    apolonia anglada, fidel admiradora de l´esther mascaró

  6. Vaja, ara sí que m’he posat vermella. Gràcies per tercera vegada!

Deixa un comentari