Tots construïm la marca turística “Menorca”

Tot sabem que Menorca, a més de la nostra illa, és una marca turística. Una marca es construeix a partir de moltes coses, però totes es poden dividir en tangibles i intangibles. De cada vegada més, en el màrketing, els intangibles cobren importància. Pensau en la paraula “París”, per exemple… què vos evoca? Bé, idò tot això que vos evoca són els intangibles que vesteixen una marca i que fan que en l’imaginari col.lectiu de les persones, una sèrie de valors i emocions s’hi associin: romanticisme, art, vida bohèmia, llum, bon menjar…, és difícil explicar d’on vénen tots aquests conceptes, però està clar que molts de nosaltres coincidirem en evocar-los, al marge de les coses concretes i tangibles de París.

Quins són els intangibles que evoca Menorca? Pregunta molt difícil…, què diria una persona de fora si li demanam quines paraules li vénen a la memòria relacionades amb Menorca? Segurament diria platges, aigua turquesa, arena blanca, parets de pedra, caldereta de llagosta, que és una illa cara, cavalls, Sant Joan…, algunes parlarien de patrimoni arqueològic, navegació, surf…. però totes aquestes coses me semblen bastant tangibles…, són “coses” que existeixen realment a Menorca, no són conceptes, evocacions, emocions associades a un nom. Tal vegada dirien tranquil.litat, silenci, llum, olor de mar… aquestes coses ja són més immaterials. Dic tot això perquè me sembla molt important que una marca turística sàpiga crear, construir aquest món evocador al voltant seu. És clar que això no es pot inventar: la realitat es pot encarregar de desfer el mite. Només podem fer una cosa: aferrar-nos al que som realment, a la nostra autenticitat, sense inventar ni exagerar res però tampoc sense minusvalorar res.

Divendres va tenir lloc a Sa Roqueta, a Ciutadella, un seminari intersectorial per a petites empereses de l’illa, per apropar-les a la innovació, a les noves tecnologies i als nous corrents dins del màrketing i la comercialització. Va impartir el seminari en Jimmy Pons, per encàrrec de la Conselleria Insular d’Economia i amb el suport de l’IDI. Els emprenedors que hi van assistir tenen petites empreses de diferents sectors productius de l’illa: artesans joiers, bijuters, restauradors, hotelers, turisme actiu, món eqüestre, vinaters, gestió cultural, elaboració de formatge artesà,  esports nàutics, productors agroalimentaris, viatges alternatius…, i evidentment, tots volen que les seves empreses millorin, creixin, aportin i siguin sostenibles. Es tracta d’emprenedors que volen fer les coses d’una nova manera, que han triat adaptar-se i rompre esquemes, ser imaginatius, col.laborar per guanyar tots. Cadascún, des de la seva activitat, a més de fer formatges, sabates, joies o esports d’aventura, fa una cosa encara més important: ajuda a cronstruir la marca “Menorca” i a difondre-la. Un producte ben elaborat, de qualitat, fet amb disseny i amb amor ajuda a crear aquesta nebulosa de valors intangibles que necessitam associar a la nostra marca, en un moment en què les persones cerquen experiències, autenticitat, exclusivitat.

Aquest seminari me sembla una passa molt important cap a dues coses fonamentals per a la nostra supervivència econòmica: la consciència de que tots construim la marca “Menorca” amb la nostra activitat i la nostra actitud, i la necessitat de col.laborar entre tots els sectors productius de l’illa, perquè junts són molt més forts i perquè tots poden aportar i guanyar!

Perquè una destinació turística no la construeixen només els hotels i les seves piscines, ni tan sols els restaurants, o l’aeroport, o les platges…, una destinació turística es construeix entre tots els que hi viuen i hi treballen, des del depenent d’una botiga al taxista o el metge, tots hi tenim un paper. Les empreses que lluiten per donar a conèixer els seus productes i les seves creacions a fora de l’illa són la cara visible de Menorca, són les ambaixadores de la marca i poden fer que gràcies a la seva feina i a la seva qualitat, un viatger triï Menorca per passar les seves vacances. Però quan sigui aquí, serà responsabilitat de tots nosaltres fer que les seves expectatives s’acompleixin.

Estic contenta, perquè trob que sí que hi ha alguna cosa que es mou en el teixit empresarial de l’illa. Hi ha emprenedors decidits a adaptar-se, a canviar, a provar, a arriscar-se i a col.laborar. Els xinesos diuen que la crisi és també una oportunitat, la possibilitat de renovar-se i transformar-se en alguna cosa més eficaç i sostenible. M’agradaria que realment fós així.

2 Comentaris
  1. Ai, però què bé que ho fas tot punyetera!!

    Si no fossis casada, ni jo tampoc; i tampoc fossis periodista, ni visquessis a Menorca, tan alluny…..Ai otro gallo cantaría!!

  2. Jajaja, Guillem, és que tu me veus i me llegeixes amb bons ulls! Moltes gràcies pel teu comentari, m’ha fet molta il.lusió :)

Deixa un comentari