Un Estat laic és necessari

Un Estat laic és necessari

La Constitució espanyola no diu que Espanya és un Estat laic. Diu que “ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones”. A la vegada, diu també que “Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades”.

La Constitució espanyola és filla d’un temps d’equilibris, on l’església catòlica tenia molt de pes, encara, a nivell polític i social. La pena és que 34 anys després no s’hagi avançat ni una passa en la consideració laica de l’Estat, que el laïcisme (o la laïcitat, com vulgueu, que tot vol dir el mateix i cap terme no ha de tenir connotacions negatives interessades) no hagi entrat a la Constitució i, pitjor encara, que la pràctica de la política es faci tan enfora d’aquest “ninguna confesión tendrá carácter estatal”.

Només a l'escola privada.

Només a l’escola privada.

L’església catòlica segueix pressionant el Govern, imbuïda d’una universalitat que ni té ni recuperarà, i disposada a convertir en llei els seus principis morals. És una entitat privada i pot tenir els principis morals que vulgui, però el que no pot ser és que aquests principis, majoritaris o minoritaris, s’imposin a la resta de ciutadans, atropellant la seva llibertat religiosa –que sí que és establerta per la Constitució-.

És necessari que Espanya sigui d’una vegada un Estat laic, perquè el laïcisme no és un marc per a l’anti religió, o l’anti catolicisme, no és el govern impositiu dels ateus, ni la supressió per decret de la necessitat de transcedència de les persones… l’Estat laic és la garantia del respecte a totes les creences, a totes les confessions religioses, és el marc que garanteix que totes podran practicar-se en llibertat, igual com serà lliure de no creure qui no creu. Això sí, sempre en l’àmbit privat, que és on té sentit l’exercici de la llibertat de creences i no en l’àmbit públic, que és l’àmbit de la convivència, del consens i del respecte per les llibertats de cadascú.

Un Estat laic garanteix que ningú imposi una creença per damunt de les altres, ni una confessió religiosa ni l’ateïsme o qualsevol altra. És un marc de convivència neutral sense posicions excloents.

El laïcisme o la laïcitat no és un adjectiu propi de les persones, sinó de les institucions. Les persones poden ser molt creients i practicants de qualsevol fe religiosa, o de cap. Les persones són lliures per elegir. El que ha de ser laic és l’Estat, les institucions que ens són comuns, perquè els creients fonamentalistes no imposin la seva fe a ningú ni els ateus fonamentalistes puguin prohibir els temples.

Buda, un altre gran mestre de la humanitat.

Buda, un altre gran mestre de la humanitat.

Per tot això no té sentit que la religió catòlica sigui una assignatura a les escoles públiques i concertades. Reconec el dret dels pares catòlics a que els seus fills aprenguin la seva religió, però això s’ha de fer a les parròquies o a les escoles privades i no a les escoles que pagam entre tots, que són de tots i que han de respectar les creences de tots. A les escoles s’ha de mostrar als al.lots la importància del fet religiós per a la humanitat, el fenòmen religiós a través de la Història i les cultures, i com cada una d’elles ha intentat respondre a les preguntes transcendents. Però la doctrina d’una confessió religiosa concreta no s’ha de mostrar a l’escola de tots.

Espanya segueix sotmesa a uns costums injustos que atempten contra la llibertat i la igualtat, amb uns fermalls amb l’església catòlica que no acaben de trencar-se governi qui governi, i ara, a més, amb un Govern disposat a convertir en llei els seus propis principis religiosos i morals. Un desastre per a la llibertat de pensament i de creences, per a la igualtat dels ciutadans i per a la democràcia.

7 Comentaris
  1. El Maçó Aprenent m’ha fet l’honor de publicar aquest post.
    Gràcies!
    http://maconeria.blogspot.com.es/2012/12/un-estat-laic-es-necessari.html

  2. Brillant !!!!
    El mon no esta en perill per les males persones sino per els que permeten la maldad va dir Einstein.
    Colla de covards que es deixen intimidar …
    Val q ho faci el PP pero no el PSOE, pero ja es sap que aquest es el tandem q manten el sistema.
    Per cert la Constitucio es exce.lent ….pero la malmeten una i altre vegada i la celebran descaradament els que la profanen a diari.
    Mai tornaran els politics de talla q la van edificar.

    Salut i RepubliK

  3. Dispensa les faltes …. el mòbil no dona per més (o jo, es clar).

  4. Hola Jaume, moltes gràcies pel teu comentari.
    No et preocupis per les “faltes”… és més important el contingut!
    M’alegra que t’agradi el post… trob que hi ha molta confussió al voltant del laïcisme. D’una banda, interessa que soni “dolent”, com si el laïcisme fós una cosa una mica destructiva, anti catòlica, quan no és cert. I de l’altra banda, la diferència entre laïcisme o laïcitat i aconfessionalitat.
    Trob que interessa que ens liem, que ens facem un embull, i no hi hem de caure.
    Aconfessionalitat vol dir estrictament això, el que diu la Constitució, no pertànyer a cap confessió religiosa concreta. Per suposat que l’Estat ha de ser aconfessional. Però a més, ha de ser laic, perquè la laïcitat és la que garanteix el marc de respecte per totes les creences i les no creences, i la seva pràctica.
    I quan dic “àmbit privat” no vull dir que no es pugui fer un acte religiós a la plaça pública, sinó que la religió no ha d’organitzar la societat ni les seves institucions, com feia abans i com fa encara, per exemple, en els països islàmics.
    Gràcies de nou pel teu comentari… m’has donat l’oportunitat de seguir divagant sobre el tema… :)

  5. Completamente de acuerdo contigo

  6. Gràcies pel teu comentari i per dedicar uns minuts a llegir el post, Marcos.

Deixa un comentari