Una d’extraterrestres…

Una d’extraterrestres…

Hola amics i amigues!

Creis en els extraterrestres? Sembla una pregunta molt tonta, però no ho és tant, o tal vegada sí… La diferència entre respondre “sí” i “no” és enorme!! Si contestau “no”, i n’estau convençuts, tal vegada no faci falta que seguiu llegint… el tema dels extraterrestres és molt suggerent, però tal vegada no sigui un post per a vosaltres… éssers d’un altre planeta, misteris de l’antic Egipte, geometria sagrada, un coneixement molt antic i oblidat… tot molt esotèric, que només vol dir interior, íntim, contraposat a exotèric.

Si la vostra resposta a la pregunta inicial és un “sí” ben categòric, convençut, esperançat o curiós… seguiu llegint…

La idea que no estem tots sols a l’Univers és suggerent i tal vegada fins i tot necessària… com podríem ser els únics essers conscients en un Univers infinit? Pensar que no és possible, que sí que estem tot sols,  tal vegada digui molt del nostre egocentrisme… jo m’estim més pensar que hi ha moltes formes de vida al nostre voltant, unes conscients, altres no, unes en aquesta dimensió, altres en dimensions diferents… però totes evolucionant cap algún lloc, totes intel.ligents, perquè la vida és intel.ligent per ella mateixa, al marge de la forma exterior que prengui…

Vida intel.ligent d'un magraner.

Vida intel.ligent d'un magraner.

Des de petita m’agrada somiar, m’agrada imaginar que tot és possible i m’agraden la història (la que m’han contat i conten els llibres, l’oficial i l’altra) i també la ciència (i la ciència ficció, que és la part de la ciència que no està provada empíricament i que no es pot, per tant, pesar, mesurar, i que en canvi juga amb la imaginació, la probabilitat, la voluntat, la passió, el record, l’instint… i sovint es converteix en realitat en el futur). I encara avui, el que més m’agrada és fer-me preguntes, demanar PER QUÈ?

Sabeu tots el que són els “crop circles”? Són aquells dibuixos, generalmente geomètrics, que apareixen de tant en tant en els cultius de blat o similars, generalment en el Regne Unit, però també a d’altres països. Són dibuixos preciosos i complicats, alguns d’ells moooolt complicats, que sembla que requereixen coneixements clars de geometria, proporció, perspectiva, etc. Hi ha vàries teories, però algunes són molt avorrides… jo preferesc la teoria dels extraterrestres, sens dubte! Missatges escrits en uns grans fols verds, camps de cultiu immensos, que pot ser ens informin d’algunes de les coses que directament no sabem, no volem saber, o no volen que sabem sobre l’estructura de l’Univers.

Crop circles

Crop circles

SedonaEvents_crop_circle_8

SedonaEvents_crop_circle_8

Crop-circle-Milk-Hill-2009

Crop-circle-Milk-Hill-2009

crop circle southfield

crop circle southfield

crop circle

crop circle

El pitjor de tot és pensar que els extraterrestres es deuen estar desesperant, perquè és evident que a molts humans els seus meravellosos dibuixos ens donen poca informació… som tan ignorants! I això que fa milers d’anys que ho intenten, pobres… però és el que té ser d’una espècie superior: que és la teva responsabilitat vetlar pel desenvolupament i benestar de les inferiors, igual com és responsabilitat nostra vetlar per la resta d’espècies del planeta Terra… això ho tenen molt més clar a Orient, val a dir-ho… Però bé, els extraterrestres segueixen intentant que recordem alguna cosa, que se’ns encengui la llum i despertem. Si voleu saber més coses sobre aquesta qüestió, vos recoman aquest vídeo i els següents del Sr. Nassim Haramein.

Relacionat amb això de la llum i el despertar… sempre m’ha xocat que descobrir vulgui dir, literalment, destapar allò que és cobert…, com si realment tot hi fós en algún lloc, i només ho haguéssim de destapar…

Una altra cosa… Encara vos pensau que la piràmide de Giza la van construir els egipcis? Nooooo, hi ha proves que la ubiquen 10.000 anys enrere i no 2.500 anys enrere, com es diu als llibres d’arqueologia. Però llavors la pregunta que es fa la ciència seriosa és: I qui la va construir? I com que no pot contestar a aquesta pregunta, nega l’evidència dels 10.000 anys i en rebaixa l’edat a 2.500, així ja té resposta per a la seva pregunta: els egipcis. Al dibuix els teniu, mesquins…

Els egipcis, en plena feina impossible.

Els egipcis, en plena feina impossible.

Hi ha una teoria que m’encanta, perquè parla dels gegants que hi havia a la Terra fa molt de temps, molt, perquè en parla la Bíblia a l’Antic Testament, i els anomena els “fills de déu”, els Nefilim o “derribadors”. La Bíblia, no sé si l’heu llegida, és el millor llibre d’aventures que mai s’ha escrit. Parla de gegants, de cristalls amb poders, d’àngells irradiants, de mars que s’obren i rius que aturen el seu curs, d’objectes poderosos com l’Arca de l’Aliança, i de suggerents “arbres” com el de la Ciència del Bé i del Mal i de la Vida, d’immortalitat… i tot això al Vell Testament, perquè al Nou també parla d’una cosa fabulosa: la bondat i l’amor…, o sigui, que sí, és un llibre soberbi!… La Bíblia diu que hi va haver gegants sobre la Terra, i que van tenir descendència amb les filles dels homes.

Tal vegada aquests gegants tenien una tecnologia i uns coneixements que ara no ens podem imaginar, i van poder construir meravelles avui i aquí simplement irreproduïbles. Les piràmides de Giza, el temple d’Osiris a Abidos (Egipte), la piràmide de Chichén Itzá i la de Teotihuacan (totes dues a Mèxic), les piràmides amagades de Xina, les submergides del Japó… de ver pensau que les varen fer homes estirant pedres gegants sobre troncs enmig del desert o a través de les muntanyes, sense politges (encara no l’havien descobert!) i tallant-les amb eines fetes de coure?

Gran Piràmide de Giza

Gran Piràmide de Giza

Bé… tal vegada sí, però resulta curiós que els egipcis, per exemple, ens hagin deixat a tots els murs possibles detalls impensables de tot el que feien (caça, pesca, guerra, armes, roba, vida domèstica, momificació, aliments, fauna, flora, perfums, més enllà, etc.) i s’oblidàssin de fer algun dibuixet de com redimonis van aconseguir aixecar una estructura  de 146,6 metres d’alçada, 52,611 metres quadrats de base, i 2,3 milions de pedres tallades que encaixen totes perfectament i algunes fan 500 tones… i si la mires de damunt, el vèrtex de la piràmide.. sabeu com a què es desvia d’un imaginari eix cetral? Idò 2,33 milímetres!!! De ver pensau que això ho van fer els egipcis de fa 3.000 anys?

No és emocionant? Segur que vindran els arqueòlegs, antropòlegs i altres òlegs a dir-nos que sí, i ens miraran dolguts per la nostra (la meva) ignorància…, però en realitat de moltes coses no en tenen ni idea, la pedra no es pot datar amb Carboni 14 i fan teories per aproximació a coses que no necessàriament tenen res que veure… així que, reclam el dret a pensar i no a creure! Si m’enterren devora la Naveta dels Tudons, d’aquí a 2.000 anys tal vegada diran que la vaig fer jo…

Ni dogmes religiosos, ni dogmes polítics, ni dogmes científics!! La ciència encara té por d’admetre que senzillament, hi ha coses que no sap.

Bé, seguim amb el nostre particular passeig… a Perú s’han trobat objectes realmente fabulosos, que tal vegada haureu vist si freqüentau cercadors d’OVNIS, contactats i frikies en general, però que segurament no trobareu als vostres llibres d’història i arqueologia.  Alerta! i dic frikies amb tot el respecte, perquè conec a persones que han vist moltes coses que la ciència no pot o no vol o no sap explicar, i són molt respectables. De fet, tots hem sentit coses que la ciència no pot explicar… Me sembla una actitud molt saludable, la de posar en qüestió els dogmes…

Crani allargat trobat al Perú.

Crani allargat trobat al Perú.

Mirau, aquest crani, per exemple, datat als voltants del 5.000 abans de Crist… clar, els científics diuen que és degut a una moda, i que simplement quan eren petits devien embenar-se el cap per obtenir aquesta forma… Clar que no hi ha cap prova, d’una banda, i de l’altra, per molt que embenis un cap mai no obtindràs un volum de crani superior, només la forma allargada d’un crani de volum normal… mmmm… i no només se n’ha trobat un, no…

I parlant de caps cònics… Coneixeu la història de la família de Tutankamon?

Ell, tot i ser un faraó de curta vida i poc èxit, és segurament el més famós de tots gràcies a la seva tomba, descoberta tal qual. Ell no va ser un personatge destacable en vida, pobret, però la seva família és molt famosa: el seu pare va ser el faraó Akenatón, aquell que va rompre el culte a Amón Ra i va introduir el culte a Atón, déu únic solar. Tota la família és fácil de distingir perquè, a pesar que els seus noms van ser esborrats amb ràbia dels monuments que sembren Egipte, han quedat rastres del seu culte i també del seu aspecte físic, que no amagaven. I tots heu sentit a parlar de la bellíssima Nefertiti, una de les Grans Reines d’Akenatón.

Akenatón y família.

Akenatón y família.El culte a l'únic déu, Atón, el Sol.

El culte a l'únic déu, Atón, el Sol.

El culte a l'únic déu, Atón, el Sol, que irradia raigs de llum amb una mà protectora al final.

Nefertiti.

Nefertiti.

Akenatón va regnar a Egipte sobre el 1.350 abans de Crist… molt enfora de les piràmides i d’aquella època remota i desconeguda, i molt enfora del naixement de Jesús, el gran reformador de la religió jueva i el profeta de l’amor… Però és interessant tant el seu aspecte físic com, especialment, la revelació que va tenir d’aquest únic déu bo, representat pel Sol, que a la Terra tenia cura dels seus fills (mirau el gravat: el Sol irradia raigs de llum que tenen una mà protectora al final, extesa cap a la Terra)… De tots aquests per quès tampoc no en sabem gaire res… Si vos interessa aquest tema, en podeu saber més coses a aquest llibre de Naguib Mahfuz i a molts d’altres.

Interessant, a que sí? Pensareu que avui m’he xalat… però és que me feia tantes ganes tornar a llegir i parlar d’aquestes coses de la meva joventut! Veig que la ciència segueix encallada allà on era, negant coses evidents i complicant molt la comprensió de l’Univers a tothom… l’altre dia vaig descobrir una cosa que me va meravellar. Com diríeu que es mou la Terra al voltant del Sol? Així?

Órbita de la Terra al voltant del Sol.

Órbita de la Terra al voltant del Sol.

Així és com ens ho han contat sempre, sí. Però hi ha un petit detall que no encaixa… seria així si el Sol no es movia, si només la Terra es mou en l’espai en la seva òrbita repetitiva, donant voltes avorrida com una ostra sempre fent la mateixa ruta, any rera any…. Som una astrònoma de pa sucat amb oli, ho sé, i tal vegada me n’hauria hagut d’adonar tota sola… però no he obert els ulls fins que vaig veure aquest preciós dibuix:

Sistema Solar.

Sistema Solar.

Clar! Així es com es mou la Terra i tot el nostre Sistema Solar, senzillament perquè el Sol també es mou, sembla que 200 kilòmetres per segon, i els planetes el segueixen en aquest desplaçament, desplaçant-se també. Per tant, el moviment no és en el.lipse, sinó en espiral. A mi me sembla molt més elegant, lògic i interessant… l’espiral ocupa un lloc privilegiat a la naturalesa… tot l’Univers s’expandeix i està en moviment, i nosaltres amb ell! En carta manera, som nòmades de l’espai infinit i la Terra es la nostra nau… i així també es comprèn millor allò que fa milers d’anys que conten les filosofies orientals: tot el que fem, deim, pensam, queda imprès d’alguna manera en l’espai, és irradiat, llençat al buit en unes específiques, úniques coordenades espai-temporals… tot el que fem, deixa petjada a l’Univers.

model d'intereacció de partícules i forces

Model d'intereacció de partícules i forces, que fa una estrella de Salomó dins d'un hexàgon. Tot és Geometria!

Sabeu que un àtom és 99,9999% espai? O sigui, que tot el que veis, tocau, sou… és un 99,9999% espai, l’espai és per tot, el buit és allò que ho connecta tot… Gastam milers de milions en fer grans acceleradors de partícules amb l’objectiu de trobar la partícula subatòmica més petita de totes, la darrera… com si l’Univers, un dia, després d’anar creant galàxies i galàxies i partícules i partícules, hagués dit: “Mira, ja està, aquesta serà la més petita de totes, ja no tenc ganes de fer-ne cap més!”. I s’hagués plantat en plena creació… Si l’Univers és infinit, què ens fa pensar que allò infinitament petit ha de tenir una frontera final? La Física actual no explica la vida, no ens explica a nosaltres, parla de sistemes aïllats… no acaba de resoldre les equacions i “renormalitza” allò que no li encaixa, en lloc de revisar les seves equacions… de manera que les nostres lleis naturals sovint es basen en coses que no existeixen a la natura!!

Però si fins i tot s’han inventat el concepte de “matèria fosca” per nomenar la gran massa que hi ha allà a fora i que no els quadra en les equacions als cosmòlegs (unes equacions que no tenen en compte la rotació, tampoc)… i sabeu com a què de massa és, aquesta que no els quadra? Idò entre “matèria fosca” i “energia fosca”, el 91%!! Ah, i per sort dels cosmòlegs, aquesta “matèria fosca” no irradia, no es pot detectar, existeix “hipotèticament”…

No ens hauria d’interessar tant fins on podem arribar de l’infinit, sinó què el constitueix, com l’infinit es pot incloure en allò finit, com tot es basa en la complementarietat i no en l’oposició, com s’organitza l’Univers, quina és l’estructura de la realitat, del tot…

Dos tetraedres formant l'estrella de Salomó.

Dos tetraedres formant l'estrella de Salomó.

M’agrada la visió i la teoria de Nassim Haramein sobre l’Univers. Me sembla coherent i global, explica l’estructura d’allò més gran i també la d’allò més petit, i també ens explica a nosaltres… i sorgeix de la intuició i el raonament adogmàtic. L’elegant organització de tot demostra que no existeix el caos, sinó pot ser distints nivells d’orgnanització… des de les galàxies als neutrins, passant per les nostres cèl.lules… Cap dels nostres àtoms no desapareixerà mai, quan morim, simplement s’organitzaran d’una altra manera… no és fantàstic? Després de tot: “Som una extensió de l’espai observant-se a si mateix”, diu Nassim Haramein.

Nassim Haramein explicant la dinàmica d'expansió i contracció de l'Univers.

Nassim Haramein explicant la dinàmica d'expansió i contracció de l'Univers.

Aquesta setmana també he descobert una cançó den Neil Young, “After The Gold Rush”, que m’ha sorprès, perquè parla de naus platejades provinents del Sol, amb la forma de la llavor de la vida (anomenada també la flor de la vida), per dur “els elegits” a una nova llar més enllà del nostre Sistema Solar… aquí en teniu la lletra, i aquí el vídeo. :)

Disseny de la llavor de la vida, gravada en el granit del temple d'Osiris.

Disseny de la llavor de la vida, gravada en el granit del temple d'Osiris.

Disseny de la llavor de la vida, en un crop circle.

Disseny de la llavor de la vida, en un crop circle.

L'arbre de les sefirot cabalístiques encaixa en en el disseny de la flor de la vida.

L'arbre de les sefirot cabalístiques encaixa en el disseny de la llavor de la vida.

Disseny de la llavor de la vida, en la Ciutat Prohibida de Peking.

Disseny de la llavor de la vida, en la Ciutat Prohibida de Peking.

Disseny de la flor de la vida de Leonardo Da Vinci.

Disseny de la flor de la vida de Leonardo Da Vinci.

Bé, per avui no vos donaré més la pallissa amb aquestes manies meves. Sé que som una ignorant, però tenc moltes ganes de conèixer. No tant les veritats establertes, provades i defensades com sigui per la ciència convencional, sinó les possibles veritats que tal vegada ens parlen més del que som, d’on venim i d’on anam i que, al manco, es presenten com opcions en les que pots decidir confiar, sense que te siguin imposades. En aquestes opcions, no en totes però sí en moltes, un de ver pot aplicar la lògica i donar ales a la seva capacitat de raonament. A més…. què té de mal somiar truites? La imaginació i la intuició tal vegada no serveixen per fer ciència, però sí que serveixen per iniciar alguna cosa que pot acabar sent ciència.

No aspir a fer ciència, faltaria més!! Som de lletres, jo… però sí que aspir a emprar la imaginació i la intuició per intentar trobar unes respostes que, d’altra banda, la ciència tampoc me dóna.

Gràcies per arribar fins aquí… m’he quedat com a nova!!

L’Univers és meravellós, però realment en sabem tan poc!! Sabem poc de nosaltres mateixos, del que som, del que ens fa, i per tant sabem molt poc també del que ens envolta, del que tenim a dins i del que hi ha al cel. En un moment de tanta incertesa, de tan males notícies, de tanta por i falta de perspectives per a molta gent, trob que pot ser útil mirar cap amunt i veure les estrelles… i deixar córrer la imaginació i la intuició, que com el riure, són una teràpia gairebé miraculosa.

 

6 Comentaris
  1. Ostres, Ester, que interessant tot el que expliques! No et sabria dir si sóc dels que “sí” o “no” creuen en els extraterrestres… El que sí que et puc dir és que sóc dels que sempre en volen saber més. Hi ha tantes coses per conèixer, tantes coses per descobrir!
    Fa uns dies, llegint un llibre interessantíssim del Francesc Torralba i el Vicenç Villatoro, “Amb Déu o sense” (Ed. Fragmenta) vaig reflexionar que l’edat no m’ha donat més respostes, al contrari. M’ha donat moltes més preguntes. Benvingudes siguin!
    Una abraçada ben forta.

    Eulàlia

  2. Hola!
    Molt bo això que dius! És cert, hi estic totalment d’acord, com més gran et fas, més preguntes et planteges… segurament això s’apropa bastant a fer-te més savi, perquè tot el que saps i vols saber depèn de les preguntes que et fas i com te les fas… però és ben cert que més important que les respostes, és aprendre a fer-te les preguntes… de vegades ni cal trobar la resposta, simplement plantejant una pregunta obtens la solució que cercaves…
    M’apunto la referència del llibre!! :)
    Una abraçada i gràcies pel comentari Eulàlia!

  3. És fantàstic tenir dubtes, incerteses, preguntes sense resposta… Mentre en tinguem estarem vius, més enllà de l’edat que figuri al nostre DNI.
    Tens raó, Ester: allò que la ciència no ens dirà, ens ho contarà la intuició. I com que noltros no som científics, ni pretenem ser-ho en el futur, amb la intuició ens basta.
    Hi ha vida més enllà del nostre planeta? No ho sé amb certesa, però intuesc que sí. El contrari seria massa univers per a tan poc personal.
    Una besada.

  4. Jajajaja, ben cert!! “massa univers per a tan poc personal”… pensar que som els únics habitants de l’infinit és bo… jajajaja…
    Sí, es fantàstic tenic preguntes, com diu n’Eulàlia, i plantejar-les sense por i mirar quines respostes trobes més coherents… també és fantàstic que hi hagi vàries possibles respostes… després de tot, qui ens ha dit que només una resposta és vàlida?
    Celebrem la diversitat.. en el fons, el que es bo, veritable i útil va a parar sempre allà mateix… :)
    Gràcies!

  5. Exhaustic el teu blog…Si la vida i l’intèl.ligencia és un caramull de forces i d’energia està clar que no som sols ni aquí ni en lloc!

  6. Manolo, com diu en Pere, quin malbaratament d’espai i d’energia!! La naturalesa ho aprofita tot, no malbarata res… trob que mirar amb detall el nostre món ens dóna les clau de com està fet la resta de l’Univers… i efectivament, hi ha espai per a tothom, molts d’éssers diferents hi tenen un lloc i una raó de ser… la perspectiva és entusiasmant! :)
    Gràcies, com sempre, pel teu comentari i la teva atenció!

Deixa un comentari