Valors republicans

Valors republicans

És saludable, per a la nostra democràcia, que la gent surti al carrer a demanar la República, o a demanar un referèndum, o a demanar la independència, o a criticar al Govern… un dels valors fonamentals de la democràcia és la llibertat d’opinió i el carrer és el millor lloc on manifestar-la.

Però ara que molta gent pensa en la República, aprofitant l’abdicació del rei Joan Carles, no puc evitar demanar-me si, realment, estem preparats per a una República. Tenim assumits els valors republicans que l’haurien de sustentar? De vegades me costa fins i tot pensar que tinguem assumits els valors democràtics… tants d’anys després… valors democràtics fonamentals que moltes vegades ens fallen. I si fallen aquests valors i no hem estat capaços de construir una democràcia més sòlida, què ens fa pensar que ho fariem millor en una República?

Una altra cosa que em fa dubtar és l’hàbit de molta gent, supòs que per ignorància, d’identificar la República amb la II República espanyola i amb el govern d’esquerres… una República pot estar governada per un govern de dretes o un govern d’esquerres, com veim a França. O sigui, una República no implica una victòria electoral del PSOE, ni molt manco, de l’esquerra d’aquest país… com està Espanya actualment és previsible que el president de la República seria algú com n’Aznar… a que ja no fa tantes ganes? Té molt manco poder el rei, sigui qui siqui, del que tindria un president de la República…

I em consider republicana i trob que hauriem de poder triar, però és que la Constitució diu que som una monarquia, ens agradi o no. No podem simplement invalidar les nostres lleis fonamentals. Comencem per votar partits republicans, si volem una República… és el joc democràtic. Què deuen votar tots els que aquests dies han sortit al carrer demanant la República? Si voten, és clar…

Pens que la República és la forma en què hem d’aspirar a organitzar-nos com a societat. Però una República no viu només d’una reforma constitucional que aboleixi la monarquia, viu dels valors dels ciutadans, dels valors republicans que pens que a Espanya no tenim gens clars i que s’han de mamar a les famílies i a l’escola i al carrer.

Quins són aquests valors republicans? Per a mi són el laïcisme sense ambigüetats de les institucions de l’Estat; el respecte absolut per la llibertat de consciència i d’opinió; la consideració dels contribuents com a ciutadans amb drets i deures, però fent especial esment a la responsabilitat de complir amb els deures en tost de reivindicar només drets; la solidaritat i la voluntat de progrés no només per a “nosaltres” sinó per a tothom, perquè els valors republicans són universals i contraris al partidisme i al nacionalisme i al “noltros” front als “altres”, per això la República està per sobre dels colors polítics; la prevalència de l’interès general sobre el particular; l’estricta separació de poders, sobretot del poder judicial, màxim garant de la igualtat i la llibertat; la construcció d’una societat igualitària no només entre sexes, sinó entre persones; la protecció dels dèbils, siguin aturats, jubilats, fillets, immigrants, dones maltractades o persones depenents; la construcció d’un aparell legislatiu que no respongui al codi moral de cap governant, sinó als valors fonamentals de llibertat i igualtat; el respecte absolut per la diferència i la seva posada en valor, sigui d’idioma, de raça, de creença política o religiosa…

El símbol de la República, aquesta dona amb unes balances i envoltada de tot tipus d’objectes i amb un lleó als peus, deixa molt clars quins són aquests valors… industriositat, esforç, coneixement, força, inspiració, justícia, progrés, llibertat… valors que no són, precisament, els que identifiquen la nostra societat avui en dia.

Som capaços de construir una societat així? Perquè anam ben equivocats si ens pensam que una República depèn d’abolir la monarquina i d’elegir un cap d’Estat… la República la fariem cada dia tots i cadascún de nosaltres, com es suposa que avui construim la nostra democràcia… i veient el que ha passat i el desprestigi de la política i les institucions, de totes les institucions que han de mirar per la llibertat, la igualtat i els drets dels ciutadans, inclosa la premsa, queda clar que no ho hem fet massa bé… i no, no és culpa només dels polítics, perquè la societat la fem entre tots i som tots els que educam les noves generacions, no amb discursos sinó amb fets reals i quotidians.

Els polítics no han estat a l’alçada, però la ciutadania segurament tampoc, ens ha estat massa fàcil dimitir dels nostres deures i deixar-ho tot en les mans dels polítics. És còmode, sens dubte, però mai pot ser una fórmula exitosa per construir una societat sòlida formada per ciutadans responsables i lliures.

La Llibertat guiant el poble.

La Llibertat guiant el poble.

Com que la successió segueix endavant i no sembla que de moment ens haguem de preocupar per si estem o no preparats per a la República, vos propòs que en canvi, reflexionem sobre l’aportació que tots fem a la nostra democràcia i lluitem per millorar-la àmpliament. Si som capaços de fer-ho serem més a prop dels valors republicans que un dia justificaran el canvi dalt de tot de la piràmide de l’Estat… perquè per força el cap de l’Estat, l’Estat i l’organització política de l’Estat hauran d’estar en consonància amb la ciutadania.

Deixa un comentari