“We choose the Moon”

“Triam anar a la Lluna”, va dir J.F. Kennedy el 12 de setembre de 1962, iniciant un somni que hauria d’acomplir un altre president, ni tan carismàtic, ni tan estimat, ni assassinat en el càrrec, sinó que va haver de dimitir de la Presidència amb bastant de deshonor després de l’escàndol del Watergate. Va arribar a ser conegut com a “Tricky Dick”, Dick el Trampós: Richard Nixon.

Ahir, dia 20 de juliol, es van celebrar els 40 anys de l’arribada del primer home a la Lluna. Va ser Neil Armstrong, amb el seu company Buzz Aldrin. TVE va emetre anit un bon programa, presentat per Jesús Hermida, i que em va recordar els bons programes de tele d’abans: gent intel.ligent, pausada, parlant de coses que coneixen, o de sensacions, o de records, amb imatges, entrevistes, documents gràfics i sonors de 1969, música…, un programa dels que ja se’n fan molt pocs, lamentablement, i que podeu veure en aquest enllaç.

Després del programa d’Hermida, es va emetre un documental molt rigorós, produït per un canal francès, que em va deixar al.lucinada. Sempre he pensat que hi va haver alguna cosa rara en aquella anada a la Lluna, fins i tot he dubtat de la seva veracitat. Aquelles imatges que tots hem vist tantes vegades…, no sé, mai no les he trobades creïbles… Bé, aquest documental certifica que en ser informat que l’arribada a la Lluna difícilment podria ser vista per la gent de la Terra per raons tècniques, Nixon va aprovar que es rodàs un simulacre perquè fos mostrat al públic nord-americà i de tot el món com si es tractàs de les imatges reals en directe. Sí, així tal qual. Nixon estava mig ofegat pels resultats de la Guerra del Vietnam i la pressió del programa espacial rus i necessitava un enorme cop d’efecte, havia de garantir que la conquesta de la Lluna no passàs inadvertida al públic, perquè havia de posar els Estats Units i la seva Presidència al punt més alt del poder a la Terra. Per això va donar el seu vist-i-plau a difondre unes imatges de mentida, enganant el món sencer durant dècades. I el més fort de tot: no és que ho diguin uns “caça-ovnis”, no, expliquen el gran complot la que llavors era la secretària de Richard Nixon, Eve Kendall; Donald Rumsfeld, membre del Gabinet de Nixon; Richard Helms, director de la CIA 1966-73; Lawrence Eagleburger, conseller de Nixon; Alexander Haig, Cap de Personal de Nixon; i Henry Kissinger, conseller de Seguretat, també del president Nixon. Ostres!

La teoria de la conspiració sempre m’ha semblat més veraç que moltes històries oficials. No perquè alguna força obscura manegi el destí de la Humanitat, sinó perquè pens que la capacitat de conspirar forma part de la naturalesa humana…, al manco, de la naturalesa que hem d’anar dominant i perfeccionant. Però el fet de pensar que els nostres objectius i desitjos es troben per damunt de tot, que només la finalitat importa, ens ha acompanyat als humans desde gairebé sempre. I quan això ho planteja un Govern poderós s’anomena “raó d’Estat”, i normalment les raons d’Estat tenen molt poc que veure amb altres raons i amb la Raó, i només tenen relació amb el poder.

El documental del que vos estic parlant el podeu veure, en dues parts, en aquests dos enllaços de YouTube per a la primera part i per a la segona part.

La segona part encara va més enllà de la gran metinda de les imatges falses d’Armstrong i d’Aldrin donant botets per la Lluna. Les imatges es van rodar als estudis de la MGM de Londres, allà mateix on Stanley Kubrick just havia acabat de rodar “2001: una Odisea del Espacio”. Els dos pressumptes astronautes van ser dos agents de la CIA, i al final el mateix Kubrick va haver de supervisar el rodatge, una cosa a la qual s’havia negat, en veure que ho estaven fent molt malament i les imatges resultants no eren creïbles.

Bé, la segona part, vos deia, d’aquest al.lucinant documental, parla fins i tot de com Nixon va ordenar “la desaparició” física dels tècnics que havien participat en el rodatge, i que havien signat compromisos de silenci a canvi de molts de doblers i d’un canvi d’identitat. Quatre dels implicats que havien signat aquest compromís van morir en circumstàncies molt sospitoses, i tot i que Nixon es va penedir després d’haver donat l’ordre de la seva desaparició, la maquinària de la CIA ja no es va poder aturar. El documental va ser més llarg a la tele, trob que a YouTube hi deu faltar-ne una part…, però déu n’hi do amb el que hi podreu trobar!!

Avui dematí, arran de totes aquestes revelacions, ha estat cercant més coses a YouTube. És clar que hi ha molt de tot, i moltes coses no es mereixen ni dos segons d’atenció. Però he trobat un parell de videos on es parla del viatge real d’Armstrong, Aldrin i Collins (l’astronauta que no va baixar a la Lluna), del que hi van trobar realment, i de les transmissions reals que haurien arribat a la Terra. Perquè es veu que l’operació Lluna va sortir bé, efectivament van posar els peus al famós satèl.lit, tot i que les imatges que el món va veure aquella matinada del 20 al 21 de juliol de 1969 eren mentida. El so real que arribava a Houston de les transmissions dels astronautes, pel que sembla, va ser captat per alguns radioaficionats a diversos punts del planeta. I el que es sent és l’emoció i l’estupefacció d’Armstrong davant del que veu als pocs segons d’haver posat el peu a la Lluna, a la zona coneguda com a Mar de la Tranquil.litat. En aquest enllaç en teniu el mateix so amb una traducció similar.

Bé, que cadascú en tregui les seves conclusions. Sembla que el viatge a la Lluna va existir, però que l’objectiu no era recollir pedretes (l’operació costava més de 25.000 milions de dòlars de 1969). Alguns diuen que l’objectiu era en realitat militar, però que mai no hauria obtingut el vist-i-plau del Congrés dels Estats Units ni de la societat, immersa en una guerra brutal. L’objectiu de conquerir la Lluna era més fàcil de vendre, i a més fixava l’interès de tothom enfora de Vietnam, i unia tots els nord-americans en un somni comú. D’altres diuen que l’objectiu real va ser comprovar què hi havia a la Lluna, si hi havia vida i si eren reals les imatges d’unes coses semblants a construccions que havien sortit en les anteriors expedicions mecanitzades. A més hi ha moltes teories estrambòtiques repartides per tot. Però sigui com sigui, el documental sobre la mentida del video i les posteriors morts dels que d’alguna manera hi van participar, o dels que podien parlar o hi estaven disposats, com Vernon Walters, ex director de la CIA, i a qui Stanley Kubrick acusava d’estar compinxat amb Nixon per assassinar-lo, deixen un gust de boca ben amarg.

Vos pos la foto del president Obama amb els tres astronautes de l’Apollo XI, Aldrin, Collins i Armstrong, ahir a la Casa Blanca. Tots quatre coneixen la veritat.

Fins prest!

Quatre homes que saben la veritat.

Quatre homes que coneixen la veritat.

6 Comentaris
  1. …I cap dels quatre la desvetllarà per ara.
    Personalment, m’alegra poder mantenir la “certesa” de que l’home ha arribat a la lluna, malgrat comprovar com ens van enganyar aquella matinada de juliol d’un ja molt llunyà 1969.
    Nixon va ser un president poc de fiar. No ens ha d’estranyar que també fés trampes en això del primer home en calcigar la lluna.
    Al final, la nostra salut mental ens recomana oblidar les mentides, relativitzar els afanys dels homes i quedar-nos només amb el que realment importa: la Lluna, el planeta blanc que ens il.lumina la fosca, que ens guarda els secrets i ens vigila els somnis.

  2. Sí, i amb el que va dir crec recordar que en Guillermo Fesser en el programa de n’Hermida, anit: “No em vaig emocionar gens, per a un fillet de 9 anys arribar a la Lluna era d’allò més normal!!”. Així és com hauríem de veure el món, amb la mirada neta d’un fillet de 9 anys.
    I respecte de’n Nixon…, com diu una bona amiga: que Déu el tengui on més li convengui!!
    Gràcies pel teu comentari, muak!

  3. Hola hola!!
    Perdoneu si us aixafo una mica la guitarra… És una llàstima perquè està molt ben fet, però aquest documental del que parleu, Opération Lune, és, de fet, un fals documental. És un gènere fascinant que una de les coses que ens demostra és que és fàcil, molt fàcil, fer-nos creure una mentida. Simplement, el director s’aprofita de les entrevistes a testimonis de primer nivell com Henry Kissinger la vídua d’Stanley Kubrick o el mateix Nixon, per explicar-nos una història completament inventada.

    No deixa de ser “La guerra dels mons” feta l’any 2002. :-) Ara que ho sabeu, feu un cop d’ull a aquesta pàgina http://www.cuak.com/cine-europeo/operacion-luna-operation-lune-2002-documental/ i després revisioneu el documental. A posteriori veureu coses que no encaixen, especialment en la part final, que és digne del millor Monty Python. Fins i tot als títols de crèdit hi van posar les preses falses!

    Salut!

  4. Jeje, cert Aniol. De fet “Operació Lluna” és un dels millors documentals sobre teories de la conspiració.
    Quan al documental es diu que si Hollywood col.labora en el rodatge, posaran”un dels deus” a la Casa Blanca (un actor anomenat Ronald Reagan) és senzillament genial.
    Cal arribar als títols de crèdit per entendre-ho tot!

    Salut!

  5. Hola Aniol i Joan, gràcies pels vostres comentaris i aclariments.
    Ara ja me qued més tranquil.la, perquè veig que la teoria de la conspiració no és creïble, i ja no me sent enganada. Avui vespre dormiré més tranquil.la…, però ara pens…, tal vegada m’hi hauria de sentir encara més, d’enganada, no? Al final, som uns peons al mig dels d’una banda i de l’altra, i tothom ens intenta enganar com pot! A més, si han enganat al Canal Documanía i a n’Hermida -com a mínim-…, deu ser que, realment, tal i com deis, el documental és genial…, jajajaja!
    Salutacions! :)

  6. Em quedo amb la Lluna plena d’estiu a Cala Mitjana. Segur que cap dels tants ho haurà trepitjat mai això

Deixa un comentari