La importància del zero

La importància del zero

Amics i amigues, no sé si sou aficionats a les matemàtiques…, si vos agraden, si vos hi entreteniu, o si vos fan por… a mi em fan una mica de por, és un llenguatge misteriós per a mi però per això mateix, molt suggerent… i molt complicat.

Avui parlarem del problema del zero. Bé, del problema i de la benedicció del zero, és clar! Hi ha una xifra més estranya, amb més potencial i més desconeguda que el zero “0”???? Jo trob que no, sincerament…

Jesús va néixer, segons el calendari de Dionís el Petit, vuit dies abans del dia 1 de gener de l'any I.

Jesús va néixer, segons el calendari de Dionís el Petit, vuit dies abans del dia 1 de gener de l'any I.

Recordau aquell merder que hi va haver en el canvi de segle? Aquella discussió peregrina de si el segle canviava l’any 2000 ó l’any 2001? Idò tot va ser a causa del “0”!! Bé, del zero i d’un monjo anomenat Dionís el Petit, a qui el papa Joan I li encarregà, al segle VI, l’establiment del nostre calendari. Dionís va fixar el naixement de Crist el 25 de desembre del 753 després de la fundació de Roma (“ad urbe condita”, a.u.c.), i va situar el començament de l’era cristiana vuit dies més tard, l’un de gener del 754 a.u.c., el dia dia de  la circumcissió de Crist. Aquell dia es va convertir en l’un de gener de l’any I després de Cristperò Dionís no va tenir en compte el zero!!

En fer que el temps comencés aquell dia, va decidir sense adonar-se’n que els nostres segles comencin per 01 i no per 00… en realitat, aquell dia primer de l’era cristiana havia d’haver estat el dia 1 de l’any 0… però no va ser així. I no és que Dionís s’equivocàs: la matemàtica occidental d’aquella època no havia desenvolupat encara el concepte del zero. Els egipcis sí que l’havien emprat esporàdicament, i els xinesos en coneixien el concepte però no la xifra; els maies, en canvi, sí que el coneixen, però no l’empraven.

El nostre zero va ser “inventat” (que en realitat vol dir “trobat” més que no “creat”) pels matemàtics indis i àrabs entre els segles VIII i IX. Per això el nou segle va començar en realitat l’any 2001 i no el 2000… i a efectes de celebracions populars, podem dir que el segle XX només va tenir 99 anys perquè va ser el cap d’any del 2000 quan es va celebrar el canvi al carrer. Un altre dia seguirem parlant del calendari, perquè la seva història és molt divertida i curiosa…

Ja veis la importància del zero.

Me sembla molt curiós que les paraules “xifra” i “zero” tenguin el mateix orígen etimològic. És com si del zero n’haguéssin sorgit totes les xifres… i de fet això s’assembla bastant al paper del zero en l’Univers.

L’etimologia de zero prové de l’italià “zero”, paraula que Leonardo de Pisa (conegut com a Fibonacci) va prendre directament de l’àrab “sifr”,  que significa a la vegada “buit i infinit”… Ell la va convertir en “zephirum” en llatí, que va passar per “zefiro” i per “zefro” per acabar en “zero”. Però la paraula “sifr” en realitat prové de la Índia, i del sànscrit “sunja”.

O sigui, com diu el meu amic Manolo Bonet, gràcies al concepte del zero, diàriament podem quantificar tot el que és quantificable, totes les xifres són possibles gràcies al zero…, curiós, no?

El big bang

El big bang

L’etimologia ja ens diu, per tant, que el zero pot engendrar totes les altres xifres… és com si en ell hi fóssin totes les altres xifres, reals i imaginàries, en potència: com dins la llavor hi ha tota la informació necessària perquè creixi un arbre, dins el zero hi ha tota la informació necessària… perquè en sorgeixin les altres xifres i amb elles, tot l’Univers!

Amb les tables de multiplicar, tots varem aprendre que 0x1=0,  0x2=0, 0x3=0… i així fins a l’infinit… però en canvi, mirau si com diu en Manolo Bonet té màgia aquesta xifra: 0 elevat a la potència de 0 és igual a… 1!!! Ostres!! Com ho ha fet això el zero? D’ell mateix, o sigui, del “no res”, en crea l’un!!

De fet, el físic Stephen Hawking defensa que tot l’Univers va néixer del zero, del “no res”, en el moment concret del Big Bang: el algun instant de fa 13.700 milions d’anys la distància entre galàxies veïnes va ser nul.la. O sigui, tot l’Univers estava concentrat en un sol punt de “tamany nul”, com una esfera de radio zero… en aquell instant va tenir lloc la gran explosió primordial, el Big Bang… i què hi havia abans? Resposta: el concepte “abans” no existia, perquè la gran explosió va ser l’origen del temps. Per tant… tot el que veim i no veim però hi és prové del “no res”, del buit, del zero…

Per això el zero ha simbolitzant sempre el caos sense forma previ a tot el que és… igual com la circumferència, que simbolitza el Principi o Causalitat Latent de tot… És difícil expressar el “no res”… perquè el “no res” és el Tot latent i omnipotent, amb totes les potencialitats a dins per arribar a ser… Abans del Big Bang, Res existia, no hi havia temps, només el batec inconscient de la Vida latent… i podeu seguir llegint el Gènesi, perquè en realitat parla de tot això.

El Boig, la carta zero del Tarot de Marsella.

El Boig, la carta zero del Tarot de Marsella.

Al Tarot de Marsella hi ha una carta que duu el número zero: és El Boig, anomenat també l’amic de Déu… és un personatge curiós… és lliure, va pel món amb poc equipatge, actúa per saviesa intuïtiva, és innocent, espontani… simbolitza l’energia creativa, el poder transformador que pot crear i destruir, un pont entre el caos de l’inconscient i l’ordre de la consciència… no es sotmet a cap disciplina sinó que es guia per una actitud experimental cap a la vida, viatja lleuger i sense prejudicis… és el “si mateix”, el centre de la consciència, allò que se’ns ha donat i que és la base a partir de la qual ens anam construint a nosaltres mateixos… de fet és la “prima materia” que té a dins el potencial de tot, com indica el zero. Si veim el Tarot com el mapa del nostre viatge existencial, El Boig és el principal protagonista, el viatger que experimentarà, viurà, es transformarà i arribarà al final del trajecte amb un bagatge concret: el salari de tota una vida.

I ara passariem a l’un, però aquest és tema per un altre post… 😉

 

3 Comentaris
  1. Has fent “punta” com a un caramel.lo llarg de la Setmana Santa, i a mi “sombra” amb aquest blog tant ben perfilat.Mercès.

  2. Moltes gràcies Manolo, m’alegra que t’agradi el post, ja que me’l vas inspirar tu!! :)
    Una besada forta!

  3. Tanta por fan les matemàtiques…per qué ningú d’altren s’apunti?

Deixa un comentari