Posts Tagged ‘alegria’

La por

La por

“La font de la Llum és l’energia de l’amor, i la font de l’ombra és l’absència d’amor, és la por” (Rvd. Alex Orbito) Aquesta frase m’agrada molt perquè trob que posa la por en el seu lloc just. La por és un dels nostres grans enemics, neix de la ignorància, de la inseguretat i ens paralitza, no ens deixa pensar objectivament, bloqueja el nostre cor i posa en marxa uns instints de conservació molt primaris. És clar que davant d’un lleó és normal tenir por i deixar que aquests instints de conservació ens facin córrer el més ràpidament que poguem! Però aquesta por és normal i positiva, ens ajuda a sobreviure. La por a la que m’estic referint és l’altra, la que apareix per fer-nos dubtar i bloquejar-nos. Està clar que, com diu Orbito, la por és absència d’amor: la por bloqueja l’amor i ens fa egoïstes, ens tanca en […]

Llegir més

Carta als meus pares

Carta als meus pares

No sé molt be per què vos ho escric, si encara tenc la sort de tenir-vos a tots dos al meu costat i per tant, vos ho puc dir de paraula. Però de vegades no es troba el moment per dir algunes coses, i és una pena, perquè sovint es fa massa tard… com que no vull que això ens passi, he decidit escriure aquí el que pens i sent, i així, segur que no se’ns escapa l’ocasió… Sé que no he estat una filla fàcil… però vos he d’agrair abans de res que sempre heu estat al meu costat. Fins i tot al meu costat quan jo cometia errors greus. Sempre m’heu dit el que en pensàveu i no només m’heu deixat fer sense pressions, ni amenaces, sinó estant al meu costat. Trob que això té molt de valor, perquè diu molt de la vostra generositat i també, de […]

Llegir més

Som la majoria

Som la majoria

Dissabte vaig sentir el discurs d’un professor de 60 anys, anarquista convençut, parlant de la corrupció, la política, els serveis públics i la desprotecció de la ciutadania. Seguint el llibre d’Erich Fromm “Del tener al ser”, deia que el principal problema de la nostra societat és que ha convertit les persones en objectes, i que l’objectiu de tot és l’acumulació: tenir coses, tenir cases, tenir objectes, tenir persones… acumular, sumar, amuntegar… I a pesar de tot, aquesta necessitat d’acumulació no ens dóna la felicitat, ni ens fa sentir persones plenes, satisfetes, valentes, amb empenta i ganes de viure… més bé al contrari. Som una societat d’insatisfets, de persones tristes i frustrades, que han fonamentat la seva vida ni tan sols en el fet de tenir, sinó en el de desitjar: quan aconseguim l’objecte del nostre desig, immediatament perd interès i necessitam desitjar una altra cosa, una altra persona, per sentir-nos […]

Llegir més

La força de l’alegria

La força de l’alegria

Quina paper juga l’alegria en la vostra vida? No em referesc a allò que anomenam normalment alegria o felicitat, a aquella sensació que ens ompl només de manera puntual i que sovint fem recaure en coses externes. Em referesc a l’alegria com una actitud vital, un estat profund d’harmonia, que no ve donat per les canviants circumstàncies externes sinó que neix de l’equilibri interior i es transmet a l’exterior. Pens que aquest estat d’alegria és realment transformador, té una enorme força alliberadora i generadora, és com un llevat enmig del món que pot produir canvis sorprenents en nosaltres mateixos i en el nostre entorn. Les grans tradicions simbòliques i filosòfiques que han marcat l’evolució espiritual de la Humanitat li donen a l’alegria un caràcter gairebé sagrat, és un deure que tenim amb nosaltres i amb el món. No es refereixen a una alegria boba i buida, superficial, provocada per coses […]

Llegir més

La Bellesa

La Bellesa

Sabíeu que la paraula “Bellesa” té la mateixa arrel indoeuropea que la parula “Bondat”? De fet Isidoro de Sevilla fa derivar allò Bo del que és Bell, a partir de la “venustas”, o la bellesa del cos representada per Venus. O sigui, que Bondat i Bellesa pràcticament s’assimilarien. Tots estariem d’acord a dir que una cosa bella “adorna”. Semblaria que es tracta d’un detall decoratiu, posat al final del procés de creació o construcció. Però “adornar” prové de l’arrel indoeuropea AR-, que vol dir “ajustar, col.locar, disposar”… conceptes que tenen més a veure amb la precisió i l’ordre inherents a la construcció o a la creació, que no amb una cosa supèrflua. La mateixa arrel dóna “harmonia” (ordre, proporció) i “art” (talent). Per tant, sembla que la Bellesa és més fonamental del que ens podria semblar, que més que un detall que acaba l’edifici o l’obra, és una forma d’ajustar, […]

Llegir més