Posts Tagged ‘amor’

La por

La por

“La font de la Llum és l’energia de l’amor, i la font de l’ombra és l’absència d’amor, és la por” (Rvd. Alex Orbito) Aquesta frase m’agrada molt perquè trob que posa la por en el seu lloc just. La por és un dels nostres grans enemics, neix de la ignorància, de la inseguretat i ens paralitza, no ens deixa pensar objectivament, bloqueja el nostre cor i posa en marxa uns instints de conservació molt primaris. És clar que davant d’un lleó és normal tenir por i deixar que aquests instints de conservació ens facin córrer el més ràpidament que poguem! Però aquesta por és normal i positiva, ens ajuda a sobreviure. La por a la que m’estic referint és l’altra, la que apareix per fer-nos dubtar i bloquejar-nos. Està clar que, com diu Orbito, la por és absència d’amor: la por bloqueja l’amor i ens fa egoïstes, ens tanca en […]

Llegir més

La fe

La fe

Algunes paraules tenen la mala sort de ser presa dels prejudicis. Un prejudici és un judici previ: o sigui, jutjar alguna cosa abans de tenir la informació necessària, jutjar amb desconeixement. La paraula “fe” és una d’aquestes paraules presa dels prejudicis d’algunes persones. Es pensen que tenir fe és simplement creure, d’una manera poc racional, en allò que et diuen, o en allò en què et volen fer creure. De vegades fins i tot un està empegueït d’emprar la paraula fe… això sol passar amb paraules relacionades amb la religió catòlica, i me sembla que és molt injust. També emprar la paraula Déu li costa a molta gent… però bono, això és més comprensible perquè es pot viure sense creure en un Déu, i es pot viure creient en un Déu però anomenant-lo d’una altra manera. Però, pens, no es pot viure sense fe. Tenir fe és confiar en què […]

Llegir més

No és ver que en Quique ja no hi sigui

No és ver que en Quique ja no hi sigui

La pel.lícula “El último samurai” té un final que m’agrada molt. Quan l’emperador del Japó li demana al guerrer que interpreta en Tom Cruise, que li expliqui com va morir Katsumoto, un honorable samurai mort a traïció a mans de l’exèrcit japonès, en Cruise li diu: “No vos explicaré com va morir, sinó com va viure”. És cert que n’Enric Taltavull Anglada s’ha mort, tot i que quan mir a na Silvia i als seus fills, el veig ben viu. És cert que s’ha mort en la pau, donant pau als seus; en l’amor, en la tranquil.litat de consciència, en la sensació del deure acomplert. Però no vos parlaré de la seva mort, perquè després de tot la mort és només un instant, un pas a través d’una porta que s’obre només dos cops en la vida d’una persona: quan s’omple d’Ànima en el ventre de sa mare, i quan se’n va d’aquest món. […]

Llegir més

N’Einstein també ho sabia

N’Einstein també ho sabia

He llegit avui que n’Albert Einstein va dir (ho posaré en castellà perquè és com ho he trobat): “Un ser humano es parte de un todo que llamamos “el Universo”; permanece limitado en el espacio y en el tiempo. Está experimentando su ser, sus pensamientos y sus sensaciones como algo separado de todo lo demás, una especie de ilusión óptica de su consciencia. Esta ilusión es, para nosotros, una cárcel que nos limita a nuestros propios deseos personales y a unos afectos reservados a nuestros seres más cercanos. Nuestra tarea es la de liberarnos de esta cárcel ampliando nuestro círculo de compasión para abarcar a todos los seres vivos y a la naturaleza entera en su esplendor“. Me sap greu, no diu on ho va dir. Però queda ben clar quin és el nostre deure i per a què som on som… podem dissimular, fer veure que no ho sabem, […]

Llegir més

La Fraternidad

La Fraternidad

La Declaración Universal de los Derechos Humanos dice lo siguiente en su Preámbulo: “Considerando que la libertad, la justicia y la paz en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana”… Así pues, los 30 Artículos de la Declaración tienen su piedra fundacional en este sencillo concepto: todos somos miembros de la misma familia, la humana, y por ello tenemos los mismos derechos y la misma dignidad intrínseca. O sea, que somos iguales e hijos del mismo padre y la misma madre, lo que se llama: hermanos (fratría, frater en griego y en latín). Esta fraternidad es un hecho natural, es una cuestión de sangre, no elegimos a nuestros hermanos, simplemente están ahí. Lo que hemos de decidir, en la familia de cada uno y también en la del género humano es: […]

Llegir més

El Gran Inquisidor

El Gran Inquisidor

Heu llegit mai el capítol Vè de la novel.la “El germans Karamazov”, de Dostoievski? Es diu “El gran inquisidor” i l’he llegit per primera vegada aquesta setmana. M’ha deixat esglaiada, amb una sensació incòmoda i amb moltes preguntes que me donen voltes dins del cap. Explica no la conversa sinó el monòleg d’un inquisidor davant de Jesús, a qui ha detingut per heretge després de veure com ressuscitava una filleta de set anys. L’acció s’ubica a Sevilla al s. XVI. Les paraules de l’inquisidor són terribles. Li diu al pres: “Ets Tu, ets vertaderament Tu? – el detingut, el Messies, calla i l’inquisidor afegeix: “No diguis res, calla. D’altra banda, què podries dir? No tens dret a afegir ni una sola paraula a allò que ja vares dir en altre temps. Per què has vingut a transtornar-nos? Perquè la teva arribada és per a nosaltres un transtorn, ho saps ben […]

Llegir més

Carta als tres savis de l’Orient

Carta als tres savis de l’Orient

Estimats Reis Màgics, que ho deveu ser de veritat perquè de l’Orient en ve la llum, la capacitat d’anar més enllà del que hi ha per intuir, imaginar, pensar i sentir allò que no es veu però que existeix… M’agradaria que ens duguéssiu esperança. Sense esperança no es pot viure, no es pot construir ni començar res que tengui valor… i noltros necessitam construir un món millor des de la nostra petita vida individual, però amb ressonàncies còsmiques. També vos deman que repartiu capacitat de discerniment. És fonamental saber destriar el que és important del que no ho és, i ser capaços de centrar la nostra atenció i el nostre pensament en allò que és important. Si no, les nostres energies s’escolen per escletxes que no duen aumón, que no fonamenten res que pugui durar. Igualment, trob que estaria bé que ens duguéssiu un poc de silenci. El silenci és […]

Llegir més