Posts Tagged ‘consciència’

El temps del no temps

El temps del no temps

Aquesta setmana una amiga molt estimada m’ha dit que ella i la seva família viuen ara en “el temps del no temps”: en el moment en què no hi queda gaire temps per perdre’l i tot s’ha de reduir al que és important. Tots hi som, de fet, cada dia de la nostra vida, en el “temps del no temps”… però com que no ho sabem segur, fem veure que això no va amb nosaltres. Com viuriem si en fóssim conscients? Què fariem si sabéssim que s’acaba el temps? Què diriem i a qui ho diriem? Quines coses canviarien en la nostra vida, en les nostres relacions, en la forma de veure el món i de mirar-nos a nosaltres mateixos, de mirar i de jutjar els altres? Si fóssim conscients que ens hi queda poc temps, quines coses deixariem de banda i quines tindrien tota la importància? Estic segura que tots […]

Llegir més

Mort i consciència

Mort i consciència

Què és la mort? Segur que moltes vegades vos heu fet aquesta pregunta. La ciència tradicional difícilment pot contestar-la, però no és cert que no en tinguem la resposta. Els místics de totes les tradicions han tingut sempre una idea clara del que era la mort, i ara aquesta idea també comença a arribar a nosaltres gràcies a la física quàntica, la que estudia què és la matèria i com funciona en les seves partícules més petites. He llegit una entrevista al cardiòleg Pim Van Lommel, que fa 30 anys que investiga les anomenades Experiències Properes a la Mort, les experiències de mort clínica que duren uns minuts i que acaben amb la tornada a la consciència del malalt en qüestió. És impressionant el que explica aquest metge i també, com les seves respostes s’assemblen tant a les respostes que hem tingut a mà des d’antic. Ell té molt clar […]

Llegir més

La Con(s)ciència

La Con(s)ciència

He llegit aquests dies un treball d’una amiga, n’Antonia Ordoño, que m’ha agradat molt. Tracta sobre la consciència i m’ha fet pensar molt… L’origen llatí de la paraula consciència és cum-scientia, o sigui, reunió, identitat, simultaneitat (prefixe cum) de la scientia, o sigui, del saber, del coneixement. No debades a l’antiguitat el coneixement era un, la saviesa humana no estava dividida en dos camins que posteriorment es van allunyar massa i en algunes coses semblen irreconciliables, sinó que religió i ciència eren el mateix i els savis eren sacerdots o iniciats. De fet, això és el que vol dir la paraula religió, re-ligare, reunir, relligar allò que sembla separat. Perquè només ho sembla, el coneixement de l’esperit i el coneixement de la matèria només poden ser un únic coneixement, perquè esperit i matèria són el mateix: tot és Un, a pesar del que ens diuen els nostres sentits i de […]

Llegir més

Cine per a fer pensar

Cine per a fer pensar

M’encanten les pel.lícules en blanc i negre… gairebé totes són bones. És normal: llavors el cine era cine de ver, les pel.lícules necessitaven bones històries i bons guions perquè no s’entretenia l’espectador amb efectes especials o escenes de llit… si no escoltaves el que es deia, no podies saber de què anava la pel.lícula… ara la majoria les podries veure amb el volum llevat i no et perdries massa cosa, és ver? Bé, idò al Plus van fer “La fragata infernal” (“Billy Budd”, títol original), de l’any 1962, dirigida pel gran Peter Ustinov a partir d’una novel.la d’Hermann Melville, l’autor de “Moby Dick”. És un clàssic del cinema naval, una obra mestra molt poc coneguda, amb uns diàlegs preciosos i unes interpretacions molt destacables d’Ustinov, de Robert Ryan i del molt jove Terence Stamp, que en el seu debut cinematogràfic va ser nomenat a l’Oscar com a millor actor de […]

Llegir més

La veu de la consciència

La veu de la consciència

En Jean Valjean és el principal protagonista de “Los Miserables”, den Victor Hugo. No m’havia llegit mai el llibre, i un cop vençuts els prejudicis que tenc contra els musicals (i deman perdó al Sr. Victor Hugo perquè una cosa no té res que veure amb l’altra) m’hi he posat i m’ha agradat molt. En Jean Valjean és un personatge immens, un gegant. He subratllat moltes de les frases que Victor Hugo li fa dir perquè me semblen aplicables a moltes circumstàncies de la vida. També Javert, el seu adversari, és un personatge enorme. Un home que és presoner del deure dut a les darreres conseqüències, inflexible, aferrat a l’altre sentit de la paraula obeir: l’obediència cega i no qüestionada a un deure que per a ell és sagrat i que està per damunt de tot i de tothom. Al final, he marcat aquestes frases de Jean Valjean: “Me preguntáis […]

Llegir més

Obeir o no obeir

Obeir o no obeir

Fa temps vaig escriure aquí un post sobre dues paraules que sovint maltractam: obediència i obligació. Permeteu-me que torni sobre la primera, perquè és una paraula que empram molt i que, tanmateix, coneixem molt poc. Me sembla important veure el seu esperit a més de la seva lletra. Ja sabeu que les paraules tenen cos i ànima: una part que es fixa en l’ortografia, en la lletra escrita, i una altra part que té ales i vola i sovint recull el seu autèntic significat. Tenc un amic molt estimat que sol dir això: “la llibertat de la persona es resumeix en una sola elecció: el bé o el mal. No hi ha terme mig, o s’està en l’obediència o en la desobediència”. Bé i mal, ordre i caos, obediència i desobediència són categories absolutes… no s’és un poc dolent, ni un poc obedient, ni bastant bo… o ho som o […]

Llegir més