Posts Tagged ‘cristianisme’

Em diran subversiu…

Em diran subversiu…

He vist aquesta setmana a TVE la mini sèrie “Descalzo sobre la tierra roja”, dos capítols sobre els primers anys de la vida a una regió de Brasil del claretià català Pere Casaldàliga, més tard ordenat bisbe del seu estimat Sao Félix do Araguaia. Fa anys havia llegit el llibre del periodista Francesc Escribano en què es basa la mini sèrie, i em va impressionar molt el que hi explica. El bisbe Pere Casaldàliga és un testimoni viu, encara (té 86 anys i pateix Parkinson), de la lluita per la justícia i de la pràctica de l’amor fraternal, o sigui, del cristianisme en estat pur: fets, no paraules. Exactament el que ha defensat a Amèrica Llatina des dels anys 60 la Teologia de l’Alliberament. Vos recoman aquest reportatge sobre la seva feina, amb entrevistes i imatges de com es va rodar la mini sèrie: http://www.tv3.cat/videos/4975611/Pere-Casaldaliga-Les-causes-i-la-vida I la mini sèrie, en […]

Llegir més

Pasqua de Ressurrecció

Pasqua de Ressurrecció

Quan vénen les festes de Pasqua sempre record una cosa que solia explicar-nos en Sebastià Taltavull, actualment Bisbe auxiliar de Barcelona. Parlant del sentit d’aquesta festivitat, sempre ens deixava molt clar que no és la mort de Jesús el que rememoram, sinó la seva ressurrecció, el seu retorn a la vida tres dies després d’haver estat crucificat. És clar que qui va morir a la creu i qui va tornar a la vida no són exactament el mateix: va ser Jesús de Natzaret, fill de Maria, qui morí crucificat. I en canvi, qui va ressuscitar va ser Crist, l’home perfecte, el veritable Fill de Déu, després d’acomplir el sacrifici que era el seu destí. Sempre m’ha impactat que Déu exigís del seu Fill un sacrifici tan extrem… tant de patiment, tant de dolor, tanta humiliació… i també que Jesús conegués com seria el seu final i en canvi, no el […]

Llegir més

El benefici de la confiança

El benefici de la confiança

El Papa Francesc encara no havia començat el seu pontificat i les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació corrien a publicar els capítols “dubtosos” de la vida del cardenal Jorge Mario Bergoglio: que si va ser tebi amb la dictadura argentina, que si no va fer res per alliberar els jesuites segrestats, que si defensa posicions molt conservadores… No és que me molesti que surtin aquestes informacions, si són part de la seva vida està molt bé que surtin i se’n parli. El que me molesta és l’objectiu d’aquestes notícies, perquè no pens que sigui el de posar sobre la taula tot, gra i palla de la vida d’un home que per edat i ubicació geogràfica ha estat enmig d’una part de la Història, i deixar que els lectors arribin a conclusions. Pens que l’objectiu és matar l’esperança, la confiança, la curiositat en el nou Papa i en la […]

Llegir més

Humana impotència

Humana impotència

No crec en la infal.libilitat del Papa, un dogma que a Jesús de Natzaret li semblaria ben estrany, segurament, fins i tot risible… De fet, no m’agraden els dogmes perquè normalment s’intenten imposar. De dogmes n’hi ha molts: religiosos, polítics, ideològics, científics… el dogma va contra la raó i contra la llibertat de pensament, i també contra la pròpia capacitat de cercar i trobar, de descobrir, d’aprendre per un mateix i compartir el que sigui transmissible de la pròpia experiència. La renúncia de Benet XVI és un gest ben humà i comprensible, i a mi particularment me reconcilia una mica amb un Papa del que ara en diuen “flexible” i humanista però que sempre m’ha semblat fred i allunyat dels problemes humans. Dic que és un gest humà perquè la impotència és, segurament, un dels sentiments més humans que existeixen, allò de dir: “No puc més, no tenc forces per […]

Llegir més

Sant Antoni: recordant en Miquel Anglada

Sant Antoni: recordant en Miquel Anglada

Cada any, quan arriba Sant Antoni, no puc fer de manco que recordar encara amb més estimació el nostre Miquel Anglada, rector de la Catedral de Menorca. En Miquel hi és molt present sempre… el recordam sovint quan parlam d’algunes paraules que ell ens explicava, telefonant a la ràdio des del seu despatx de la Catedral… sempre tenia un acudit, un exemple, una anècdota per ajudar-nos a fer millor la nostra feina de periodistes, a conèixer millor la nostra illa, la nostra llengua i també la religió cristiana. El record en aquella darrera processó seva de Sant Antoni… feia fred, trob que fins i tot va ploure un poc… aquell dia va ser molt especial per a mi, perquè fent una cosa ben poc corrent, en Miquel es va atracar quan me va veure al carrer, contemplant la processó. Record que me va saludar, me va agafar les mans i […]

Llegir més