Posts Tagged ‘església catòlica’

Em diran subversiu…

Em diran subversiu…

He vist aquesta setmana a TVE la mini sèrie “Descalzo sobre la tierra roja”, dos capítols sobre els primers anys de la vida a una regió de Brasil del claretià català Pere Casaldàliga, més tard ordenat bisbe del seu estimat Sao Félix do Araguaia. Fa anys havia llegit el llibre del periodista Francesc Escribano en què es basa la mini sèrie, i em va impressionar molt el que hi explica. El bisbe Pere Casaldàliga és un testimoni viu, encara (té 86 anys i pateix Parkinson), de la lluita per la justícia i de la pràctica de l’amor fraternal, o sigui, del cristianisme en estat pur: fets, no paraules. Exactament el que ha defensat a Amèrica Llatina des dels anys 60 la Teologia de l’Alliberament. Vos recoman aquest reportatge sobre la seva feina, amb entrevistes i imatges de com es va rodar la mini sèrie: http://www.tv3.cat/videos/4975611/Pere-Casaldaliga-Les-causes-i-la-vida I la mini sèrie, en […]

Llegir més

El benefici de la confiança

El benefici de la confiança

El Papa Francesc encara no havia començat el seu pontificat i les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació corrien a publicar els capítols “dubtosos” de la vida del cardenal Jorge Mario Bergoglio: que si va ser tebi amb la dictadura argentina, que si no va fer res per alliberar els jesuites segrestats, que si defensa posicions molt conservadores… No és que me molesti que surtin aquestes informacions, si són part de la seva vida està molt bé que surtin i se’n parli. El que me molesta és l’objectiu d’aquestes notícies, perquè no pens que sigui el de posar sobre la taula tot, gra i palla de la vida d’un home que per edat i ubicació geogràfica ha estat enmig d’una part de la Història, i deixar que els lectors arribin a conclusions. Pens que l’objectiu és matar l’esperança, la confiança, la curiositat en el nou Papa i en la […]

Llegir més

El Gran Inquisidor

El Gran Inquisidor

Heu llegit mai el capítol Vè de la novel.la “El germans Karamazov”, de Dostoievski? Es diu “El gran inquisidor” i l’he llegit per primera vegada aquesta setmana. M’ha deixat esglaiada, amb una sensació incòmoda i amb moltes preguntes que me donen voltes dins del cap. Explica no la conversa sinó el monòleg d’un inquisidor davant de Jesús, a qui ha detingut per heretge després de veure com ressuscitava una filleta de set anys. L’acció s’ubica a Sevilla al s. XVI. Les paraules de l’inquisidor són terribles. Li diu al pres: “Ets Tu, ets vertaderament Tu? – el detingut, el Messies, calla i l’inquisidor afegeix: “No diguis res, calla. D’altra banda, què podries dir? No tens dret a afegir ni una sola paraula a allò que ja vares dir en altre temps. Per què has vingut a transtornar-nos? Perquè la teva arribada és per a nosaltres un transtorn, ho saps ben […]

Llegir més

Humana impotència

Humana impotència

No crec en la infal.libilitat del Papa, un dogma que a Jesús de Natzaret li semblaria ben estrany, segurament, fins i tot risible… De fet, no m’agraden els dogmes perquè normalment s’intenten imposar. De dogmes n’hi ha molts: religiosos, polítics, ideològics, científics… el dogma va contra la raó i contra la llibertat de pensament, i també contra la pròpia capacitat de cercar i trobar, de descobrir, d’aprendre per un mateix i compartir el que sigui transmissible de la pròpia experiència. La renúncia de Benet XVI és un gest ben humà i comprensible, i a mi particularment me reconcilia una mica amb un Papa del que ara en diuen “flexible” i humanista però que sempre m’ha semblat fred i allunyat dels problemes humans. Dic que és un gest humà perquè la impotència és, segurament, un dels sentiments més humans que existeixen, allò de dir: “No puc més, no tenc forces per […]

Llegir més