Posts Tagged ‘esperit’

Perdre la innocència

Perdre la innocència

Un comentari de l’amic Bosco Faner al Facebook sobre una trobada amb fillets i filletes de 9 anys m’ha fet tornar sobre una qüestió que trob fonamental: la innocència. Tots estarem d’acord que la innocència és el principal atribut de la infantesa. Per això els fillets tenen aquest encant especial, perquè tot ho diuen sense malícia, amb una lògica contundent, raonen a la seva manera seguint uns camins que nosaltres, pobres adults, vam deixar enrere fa molt de temps. Escoltar-los és com connectar amb alguna cosa perduda del passat, amb el que nosaltres vam ser un dia, i per això ens emocionen i ens provoquen un somriure. La qualitat de la innocència és bàsica per a la convivència humana. Ho estem fent molt malament, perquè contràriament a tot sentit comú, trobam que perdre la innocència és prova de maduresa, de convertir-se en adult… tot està encaminat a fer que perdem […]

Llegir més

La mort, el gran tema

La mort, el gran tema

Incomprensible, tenebrosa, el gran misteri per als vius… la mort és, sens dubte, el tema, el gran tema, i ho ha estat sempre perquè no sabem en què consisteix, què es sent, què és realment més enllà de l’evidència de la closca buida, sense alè de vida, del nostre cos… La mort ha estat sempre i serà el gran tema dels humans… normal, som éssers vius conscients i per tant amb capacitat per fer-nos preguntes, elucubrar, transcendir… M’agrada la frase “la vida té risc de mort” perquè reflexa amb sentit de l’humor la realitat: si estàs viu, el que te resta esperar és morir… un fet ben cert que ens iguala a tots. Com deia ahir vespre en Bosco Faner en el funeral d’una dona, esposa, mare i amiga estimada i admirada, el que importa no és si una vida és llarga o curta en anys, sinó com de profunda […]

Llegir més

Obligació i obediència

Obligació i obediència

Tenc un amic a qui li agrada jugar amb les paraules. Les agafa suaument amb les seves manasses, les capgira, les talla i refà, les pronuncia en veu alta…, té la teoría de que les paraules tenen una màgia especial que pot ser descoberta gràcies al fet de separar-ne l’esperit de la lletra. I l’esperit de les paraules es coneix gràcies a la seva etimologia i a la seva pronúncia, que parlen més de l’autèntic significat que no la lletra escrita. Aquest amic meu és capaç de desvelar  significats autèntics, profunds i de vegades, oblidats o amagats. L’altre dia, el meu amic em va deixar llegir un text que ha escrit sobre dues paraules que pateixen gran incomprensió: obligació i obediència. Són paraules que ens semblen dures, desagradables, que ens remeten a  fer coses de forma no voluntària, a un retall en la nostra llibertat d’elecció. Són paraules que no ens […]

Llegir més