Posts Tagged ‘fe’

La fe

La fe

Algunes paraules tenen la mala sort de ser presa dels prejudicis. Un prejudici és un judici previ: o sigui, jutjar alguna cosa abans de tenir la informació necessària, jutjar amb desconeixement. La paraula “fe” és una d’aquestes paraules presa dels prejudicis d’algunes persones. Es pensen que tenir fe és simplement creure, d’una manera poc racional, en allò que et diuen, o en allò en què et volen fer creure. De vegades fins i tot un està empegueït d’emprar la paraula fe… això sol passar amb paraules relacionades amb la religió catòlica, i me sembla que és molt injust. També emprar la paraula Déu li costa a molta gent… però bono, això és més comprensible perquè es pot viure sense creure en un Déu, i es pot viure creient en un Déu però anomenant-lo d’una altra manera. Però, pens, no es pot viure sense fe. Tenir fe és confiar en què […]

Llegir més

No és ver que en Quique ja no hi sigui

No és ver que en Quique ja no hi sigui

La pel.lícula “El último samurai” té un final que m’agrada molt. Quan l’emperador del Japó li demana al guerrer que interpreta en Tom Cruise, que li expliqui com va morir Katsumoto, un honorable samurai mort a traïció a mans de l’exèrcit japonès, en Cruise li diu: “No vos explicaré com va morir, sinó com va viure”. És cert que n’Enric Taltavull Anglada s’ha mort, tot i que quan mir a na Silvia i als seus fills, el veig ben viu. És cert que s’ha mort en la pau, donant pau als seus; en l’amor, en la tranquil.litat de consciència, en la sensació del deure acomplert. Però no vos parlaré de la seva mort, perquè després de tot la mort és només un instant, un pas a través d’una porta que s’obre només dos cops en la vida d’una persona: quan s’omple d’Ànima en el ventre de sa mare, i quan se’n va d’aquest món. […]

Llegir més

Em diran subversiu…

Em diran subversiu…

He vist aquesta setmana a TVE la mini sèrie “Descalzo sobre la tierra roja”, dos capítols sobre els primers anys de la vida a una regió de Brasil del claretià català Pere Casaldàliga, més tard ordenat bisbe del seu estimat Sao Félix do Araguaia. Fa anys havia llegit el llibre del periodista Francesc Escribano en què es basa la mini sèrie, i em va impressionar molt el que hi explica. El bisbe Pere Casaldàliga és un testimoni viu, encara (té 86 anys i pateix Parkinson), de la lluita per la justícia i de la pràctica de l’amor fraternal, o sigui, del cristianisme en estat pur: fets, no paraules. Exactament el que ha defensat a Amèrica Llatina des dels anys 60 la Teologia de l’Alliberament. Vos recoman aquest reportatge sobre la seva feina, amb entrevistes i imatges de com es va rodar la mini sèrie: http://www.tv3.cat/videos/4975611/Pere-Casaldaliga-Les-causes-i-la-vida I la mini sèrie, en […]

Llegir més

Carta als tres savis de l’Orient

Carta als tres savis de l’Orient

Estimats Reis Màgics, que ho deveu ser de veritat perquè de l’Orient en ve la llum, la capacitat d’anar més enllà del que hi ha per intuir, imaginar, pensar i sentir allò que no es veu però que existeix… M’agradaria que ens duguéssiu esperança. Sense esperança no es pot viure, no es pot construir ni començar res que tengui valor… i noltros necessitam construir un món millor des de la nostra petita vida individual, però amb ressonàncies còsmiques. També vos deman que repartiu capacitat de discerniment. És fonamental saber destriar el que és important del que no ho és, i ser capaços de centrar la nostra atenció i el nostre pensament en allò que és important. Si no, les nostres energies s’escolen per escletxes que no duen aumón, que no fonamenten res que pugui durar. Igualment, trob que estaria bé que ens duguéssiu un poc de silenci. El silenci és […]

Llegir més