Posts Tagged ‘llibertat’

Ofensa, llibertat d’expressió i seguretat

Ofensa, llibertat d’expressió i seguretat

Poques vegades m’ha agradat una de les caricatures sobre religions del setmanari francès Charlie Hebdo. Però tenc clar que la llibertat d’expressió no té en compte gustos ni opinions, i que tot i que aquestes portades no m’agradin, defensaré sempre que les han de poder publicar. Si algú es sent ofès pot presentar una demanda als tribunals, que decidiran amb la llei en la mà si l’ofensa o la injúria són o no són. En això consisteix la llibertat d’expressió, en què tothom pugui dir el que pensa sense por. Fins i tot aquells que pensen coses que per a un no siguin respectables. Fins i tot els que parlen en favor de la pena de mort tenen dret a expressar la seva opinió. Si aquestes opinions cauen dins la banda dels prejudicis racials o religiosos i inciten a la violència, llavors ja som davant d’un altre problema. La llibertat […]

Llegir més

Valors republicans

Valors republicans

És saludable, per a la nostra democràcia, que la gent surti al carrer a demanar la República, o a demanar un referèndum, o a demanar la independència, o a criticar al Govern… un dels valors fonamentals de la democràcia és la llibertat d’opinió i el carrer és el millor lloc on manifestar-la. Però ara que molta gent pensa en la República, aprofitant l’abdicació del rei Joan Carles, no puc evitar demanar-me si, realment, estem preparats per a una República. Tenim assumits els valors republicans que l’haurien de sustentar? De vegades me costa fins i tot pensar que tinguem assumits els valors democràtics… tants d’anys després… valors democràtics fonamentals que moltes vegades ens fallen. I si fallen aquests valors i no hem estat capaços de construir una democràcia més sòlida, què ens fa pensar que ho fariem millor en una República? Una altra cosa que em fa dubtar és l’hàbit de […]

Llegir més

Maat, l’equilibri i l’ordre just

Maat, l’equilibri i l’ordre just

Aquests dies he estat llegint un llibre recomanat per una amic, “Thot, pensamiento y poder en el Egipto faraónico”, de Ferran Iniesta. Si vos agrada llegir sobre l’antic Egipte i sobre la història espiritual de la humanitat, vos el recoman vivament. Sempre m’impressiona com els éssers humans de l’antiguitat van saber teixir una xarxa de conceptes abstractes per explicar-se el món i l’existència, i com van donar-lis noms i atributs de déus per, precisament, poder-ho explicar de forma mínimament intel.ligible i transmetre aquest coneixement. Diu Iniesta en aquest llibre que l’anomenada “Teologia Memfita”, que es va desenvolupar a la ciutat de Memfis sobre el 2.000 abans de Crist, elaborada pels sacerdots del déu Ptah, introduïa la veu, la Paraula, com instrument de creació del món. “Reprenent així l’antiquíssima tradició en moltes cultures neolítiques de què la llum i el so són els primers elements en venir a l’existència”. De fet, […]

Llegir més

Sobre l’avortament

Sobre l’avortament

L’Avantprojecte de Llei de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de l’Embarassada, conegut comunment com “reforma de la llei de l’avortament” està en periode d’al.legacions. Són moltes les entitats i associacions que no estan d’acord amb la reforma de la llei, i alguns asseguren que un dels primers efectes que tindrà, si finalment s’aprova tal i com pretén el Govern den Mariano Rajoy i del ministre de Justícia (¡?) Alberto Ruiz-Gallardón, és que creixerà el nombre d’avortaments produïts en circumstàncies perilloses i mancades de garanties higièniques i sanitàries. Hi ha molts d’aspectes a tractar en una qüestió tan important i profunda com aquesta. El Tribunal Constitucional, en la sentència 53/1985 del 11 d’abril, estableix amb claretat que el fetus és un bé o valor jurídic constitucional que s’ha de protegir, però no una persona amb capacitat i titularitat de drets en el terreny polític o jurídic. En […]

Llegir més

Coses que aprenc de na Lola

Coses que aprenc de na Lola

Na Lola menja quan té gana i beu quan té set. Si juga o fa una cosa que troba molt emocionant, no la deixa per menjar… tampoc no sembla passar pena quan se li acaba el menjar… supòs que a na Lola li fa la vida fàcil no saber què és el temps, i no poder pensar: “se m’acaba el menjar i més tard tindré gana”… simplement, viu en l’ara, en el moment present, i no es preocupa de res més. Trob que na Lola és lliure. No té por, ni actúa en funció d’un resultat (només quan caça o quan m’encalça), ni passa pena per coses que puguin passar o no passar… no s’inventa possibilitats, viu el moment i prou. El fet de no ser conscient del temps es un gran avantatge. Seria fantàstic si nosaltres fóssim capaços de fugir, també, d’aquesta esclavitud. Na Lola vol sortir al pati […]

Llegir més

Sobèrbia moral

Sobèrbia moral

Tots tenim un codi ètic, encara que de vegades no en som conscients o ens costi posar-lo en paraules. El codi ètic és aquell marc que ens donam a nosaltres mateixos per pensar, parlar i actuar de forma responsable i mesurada, tenint en compte la nostra llibertat però també la llibertat i els drets del altres, i que ens marca el territori per on podem transitar sense perjudicar a ningú ni a res. Tots tenim el nostre codi ètic, però segurament, si en posavem en comú els principis, molts d’ells serien coincidents: no matar, no fer mal conscientment, no enganar, no robar, respectar tothom, ser solidaris, no ser injustos… són els principis que han donat llum a documents fonamentals com la Declaració dels Drets Humans, per exemple, o els drets i llibertats recollits en les diverses Constitucions. Uns principis que també van més enllà de les realcions humanes i que […]

Llegir més

Pasqua de Ressurrecció

Pasqua de Ressurrecció

Quan vénen les festes de Pasqua sempre record una cosa que solia explicar-nos en Sebastià Taltavull, actualment Bisbe auxiliar de Barcelona. Parlant del sentit d’aquesta festivitat, sempre ens deixava molt clar que no és la mort de Jesús el que rememoram, sinó la seva ressurrecció, el seu retorn a la vida tres dies després d’haver estat crucificat. És clar que qui va morir a la creu i qui va tornar a la vida no són exactament el mateix: va ser Jesús de Natzaret, fill de Maria, qui morí crucificat. I en canvi, qui va ressuscitar va ser Crist, l’home perfecte, el veritable Fill de Déu, després d’acomplir el sacrifici que era el seu destí. Sempre m’ha impactat que Déu exigís del seu Fill un sacrifici tan extrem… tant de patiment, tant de dolor, tanta humiliació… i també que Jesús conegués com seria el seu final i en canvi, no el […]

Llegir més

Na Lola

Na Lola

Un fosquet del mes de setembre va venir a ca nostra una moixeta petitona, negra, amb els ulls color d’oli. Li vam obrir la porta i ella va entrar, es va deixar acariciar, ve beure llet i va semblar que ens coneixia de sempre. Des de llavors ha viscut amb noltros. Li vam posar Lola, en record d’una bona amiga. Viure amb un moix, o amb una moixa, és tota una experiència. L’altre dia vaig llegir una frase que me va agradar i que diu molt: “Un ca té amo, un moix té staff”. I és ben cert! Perquè ningú no dubta que és na Lola qui ens va adoptar a nosaltres… Aquesta setmana, per primera vegada –i supòs que no per darrera-, na Lola ha passat un parell de dies fora de casa. No sabem on, ni amb qui, ni fent què… però se’n va anar a voltar dilluns matí […]

Llegir més

Som la majoria

Som la majoria

Dissabte vaig sentir el discurs d’un professor de 60 anys, anarquista convençut, parlant de la corrupció, la política, els serveis públics i la desprotecció de la ciutadania. Seguint el llibre d’Erich Fromm “Del tener al ser”, deia que el principal problema de la nostra societat és que ha convertit les persones en objectes, i que l’objectiu de tot és l’acumulació: tenir coses, tenir cases, tenir objectes, tenir persones… acumular, sumar, amuntegar… I a pesar de tot, aquesta necessitat d’acumulació no ens dóna la felicitat, ni ens fa sentir persones plenes, satisfetes, valentes, amb empenta i ganes de viure… més bé al contrari. Som una societat d’insatisfets, de persones tristes i frustrades, que han fonamentat la seva vida ni tan sols en el fet de tenir, sinó en el de desitjar: quan aconseguim l’objecte del nostre desig, immediatament perd interès i necessitam desitjar una altra cosa, una altra persona, per sentir-nos […]

Llegir més

El Gran Inquisidor

El Gran Inquisidor

Heu llegit mai el capítol Vè de la novel.la “El germans Karamazov”, de Dostoievski? Es diu “El gran inquisidor” i l’he llegit per primera vegada aquesta setmana. M’ha deixat esglaiada, amb una sensació incòmoda i amb moltes preguntes que me donen voltes dins del cap. Explica no la conversa sinó el monòleg d’un inquisidor davant de Jesús, a qui ha detingut per heretge després de veure com ressuscitava una filleta de set anys. L’acció s’ubica a Sevilla al s. XVI. Les paraules de l’inquisidor són terribles. Li diu al pres: “Ets Tu, ets vertaderament Tu? – el detingut, el Messies, calla i l’inquisidor afegeix: “No diguis res, calla. D’altra banda, què podries dir? No tens dret a afegir ni una sola paraula a allò que ja vares dir en altre temps. Per què has vingut a transtornar-nos? Perquè la teva arribada és per a nosaltres un transtorn, ho saps ben […]

Llegir més