Posts Tagged ‘Lola’

Les senyoretes “L”

Les senyoretes “L”

Compartim la casa i la vida amb dues moixetes discretes, plenes de secrets, misterioses… Una ja la coneixeu, na Lola. És totalment negra, a les fosques si tanca els seus ulls color d’oli no hi és, de cop no existeix… de dia si tanca els ulls no té nas, ni boca, ni bigotis, ni ulls… només un perfil amb dues orelles que tant podria ser un moix com un Batman petitó… Na Lola ralla poc, és lleial, seriosa, austera, li agrada jugar i riure però tot ho fa amb mesura i amb gràcia. Tot i que viu a ca nostra és salvatge, conserva el gust per trescar lliure per les tanques sobretot en les nits de lluna plena. Me recorda el moix del genial conte den Kipling. Sempre torna a casa, on rep carícies i menja i dorm, però és un esperit lliure. Tan prest hi és com no hi és, fidel al […]

Llegir més

Un amic especial

Un amic especial

No me puc imaginar la vida sense compartir-la amb un ca o un moix… no me puc imaginar viure sense la seva mirada, les seves carícies, la seva lleialtat o les seves manies, les seves bromes i les seves rialles! Quan era petita vam tenir un canet preciós que nomia Dani. Tenir-lo com amic va ser un gran regal i sempre pens que hauria d’haver-li obert la porta del pati, d’amagat, perquè dormís amb mi cada vespre. No ho vaig fer, jo era molt obedient. Però sempre ho pens: vaig desperdiciar una gran oportunitat. Més tard a casa vam tenir un ca meravellós que nomia Odín. Era gros, negre i marró, d’aquells amb el nas esmitjat en dos… va viure 12 anys però va ser un cadell innocent tota la vida. La meva àvia se’l mirava i li deia: “Odín, de què rius?” Sempre em va impactar aquesta frase, perquè […]

Llegir més

Coses que aprenc de na Lola

Coses que aprenc de na Lola

Na Lola menja quan té gana i beu quan té set. Si juga o fa una cosa que troba molt emocionant, no la deixa per menjar… tampoc no sembla passar pena quan se li acaba el menjar… supòs que a na Lola li fa la vida fàcil no saber què és el temps, i no poder pensar: “se m’acaba el menjar i més tard tindré gana”… simplement, viu en l’ara, en el moment present, i no es preocupa de res més. Trob que na Lola és lliure. No té por, ni actúa en funció d’un resultat (només quan caça o quan m’encalça), ni passa pena per coses que puguin passar o no passar… no s’inventa possibilitats, viu el moment i prou. El fet de no ser conscient del temps es un gran avantatge. Seria fantàstic si nosaltres fóssim capaços de fugir, també, d’aquesta esclavitud. Na Lola vol sortir al pati […]

Llegir més

Na Lola

Na Lola

Un fosquet del mes de setembre va venir a ca nostra una moixeta petitona, negra, amb els ulls color d’oli. Li vam obrir la porta i ella va entrar, es va deixar acariciar, ve beure llet i va semblar que ens coneixia de sempre. Des de llavors ha viscut amb noltros. Li vam posar Lola, en record d’una bona amiga. Viure amb un moix, o amb una moixa, és tota una experiència. L’altre dia vaig llegir una frase que me va agradar i que diu molt: “Un ca té amo, un moix té staff”. I és ben cert! Perquè ningú no dubta que és na Lola qui ens va adoptar a nosaltres… Aquesta setmana, per primera vegada –i supòs que no per darrera-, na Lola ha passat un parell de dies fora de casa. No sabem on, ni amb qui, ni fent què… però se’n va anar a voltar dilluns matí […]

Llegir més