Posts Tagged ‘Lulu’

Les senyoretes “L”

Les senyoretes “L”

Compartim la casa i la vida amb dues moixetes discretes, plenes de secrets, misterioses… Una ja la coneixeu, na Lola. És totalment negra, a les fosques si tanca els seus ulls color d’oli no hi és, de cop no existeix… de dia si tanca els ulls no té nas, ni boca, ni bigotis, ni ulls… només un perfil amb dues orelles que tant podria ser un moix com un Batman petitó… Na Lola ralla poc, és lleial, seriosa, austera, li agrada jugar i riure però tot ho fa amb mesura i amb gràcia. Tot i que viu a ca nostra és salvatge, conserva el gust per trescar lliure per les tanques sobretot en les nits de lluna plena. Me recorda el moix del genial conte den Kipling. Sempre torna a casa, on rep carícies i menja i dorm, però és un esperit lliure. Tan prest hi és com no hi és, fidel al […]

Llegir més

Un amic especial

Un amic especial

No me puc imaginar la vida sense compartir-la amb un ca o un moix… no me puc imaginar viure sense la seva mirada, les seves carícies, la seva lleialtat o les seves manies, les seves bromes i les seves rialles! Quan era petita vam tenir un canet preciós que nomia Dani. Tenir-lo com amic va ser un gran regal i sempre pens que hauria d’haver-li obert la porta del pati, d’amagat, perquè dormís amb mi cada vespre. No ho vaig fer, jo era molt obedient. Però sempre ho pens: vaig desperdiciar una gran oportunitat. Més tard a casa vam tenir un ca meravellós que nomia Odín. Era gros, negre i marró, d’aquells amb el nas esmitjat en dos… va viure 12 anys però va ser un cadell innocent tota la vida. La meva àvia se’l mirava i li deia: “Odín, de què rius?” Sempre em va impactar aquesta frase, perquè […]

Llegir més