Posts Tagged ‘mort’

No és ver que en Quique ja no hi sigui

No és ver que en Quique ja no hi sigui

La pel.lícula “El último samurai” té un final que m’agrada molt. Quan l’emperador del Japó li demana al guerrer que interpreta en Tom Cruise, que li expliqui com va morir Katsumoto, un honorable samurai mort a traïció a mans de l’exèrcit japonès, en Cruise li diu: “No vos explicaré com va morir, sinó com va viure”. És cert que n’Enric Taltavull Anglada s’ha mort, tot i que quan mir a na Silvia i als seus fills, el veig ben viu. És cert que s’ha mort en la pau, donant pau als seus; en l’amor, en la tranquil.litat de consciència, en la sensació del deure acomplert. Però no vos parlaré de la seva mort, perquè després de tot la mort és només un instant, un pas a través d’una porta que s’obre només dos cops en la vida d’una persona: quan s’omple d’Ànima en el ventre de sa mare, i quan se’n va d’aquest món. […]

Llegir més

Mort i consciència

Mort i consciència

Què és la mort? Segur que moltes vegades vos heu fet aquesta pregunta. La ciència tradicional difícilment pot contestar-la, però no és cert que no en tinguem la resposta. Els místics de totes les tradicions han tingut sempre una idea clara del que era la mort, i ara aquesta idea també comença a arribar a nosaltres gràcies a la física quàntica, la que estudia què és la matèria i com funciona en les seves partícules més petites. He llegit una entrevista al cardiòleg Pim Van Lommel, que fa 30 anys que investiga les anomenades Experiències Properes a la Mort, les experiències de mort clínica que duren uns minuts i que acaben amb la tornada a la consciència del malalt en qüestió. És impressionant el que explica aquest metge i també, com les seves respostes s’assemblen tant a les respostes que hem tingut a mà des d’antic. Ell té molt clar […]

Llegir més

L’impuls irracional de matar

L’impuls irracional de matar

Passa una formiga per damunt de la taula on treballes o dines? Què fas? Trobes una oruga gran i gruixada, de colors forts verds i taronja, a la terrasa de casa teva, on t’asseus a llegir o a berenar. Què fas? Hi ha un escarabat dins del rebost, o dins el plat de dutxa. Què fas? Veus una aranya teixint la seva tela en una cadira del jardí. Què fas? És possible que en tots els casos la resposta sigui la mateixa? És possible que sempre, impetuosament, irracionalment, la nostra resposta sigui l’impuls de matar? No dic la voluntat, perquè trob que ni ens ho plantejam realment, o sigui, no ens demanam què fem i llavors decidim, conscientment, matar: la mort del bitxo invasor és l’única resposta que se’ns acut de forma immediata, sense haver de cercar-la. És l’impuls irracional de matar, que ens domina. Aquests dies hi he pensat […]

Llegir més

La mort, el gran tema

La mort, el gran tema

Incomprensible, tenebrosa, el gran misteri per als vius… la mort és, sens dubte, el tema, el gran tema, i ho ha estat sempre perquè no sabem en què consisteix, què es sent, què és realment més enllà de l’evidència de la closca buida, sense alè de vida, del nostre cos… La mort ha estat sempre i serà el gran tema dels humans… normal, som éssers vius conscients i per tant amb capacitat per fer-nos preguntes, elucubrar, transcendir… M’agrada la frase “la vida té risc de mort” perquè reflexa amb sentit de l’humor la realitat: si estàs viu, el que te resta esperar és morir… un fet ben cert que ens iguala a tots. Com deia ahir vespre en Bosco Faner en el funeral d’una dona, esposa, mare i amiga estimada i admirada, el que importa no és si una vida és llarga o curta en anys, sinó com de profunda […]

Llegir més