Posts Tagged ‘obediència’

Na Lola

Na Lola

Un fosquet del mes de setembre va venir a ca nostra una moixeta petitona, negra, amb els ulls color d’oli. Li vam obrir la porta i ella va entrar, es va deixar acariciar, ve beure llet i va semblar que ens coneixia de sempre. Des de llavors ha viscut amb noltros. Li vam posar Lola, en record d’una bona amiga. Viure amb un moix, o amb una moixa, és tota una experiència. L’altre dia vaig llegir una frase que me va agradar i que diu molt: “Un ca té amo, un moix té staff”. I és ben cert! Perquè ningú no dubta que és na Lola qui ens va adoptar a nosaltres… Aquesta setmana, per primera vegada –i supòs que no per darrera-, na Lola ha passat un parell de dies fora de casa. No sabem on, ni amb qui, ni fent què… però se’n va anar a voltar dilluns matí […]

Llegir més

Obeir o no obeir

Obeir o no obeir

Fa temps vaig escriure aquí un post sobre dues paraules que sovint maltractam: obediència i obligació. Permeteu-me que torni sobre la primera, perquè és una paraula que empram molt i que, tanmateix, coneixem molt poc. Me sembla important veure el seu esperit a més de la seva lletra. Ja sabeu que les paraules tenen cos i ànima: una part que es fixa en l’ortografia, en la lletra escrita, i una altra part que té ales i vola i sovint recull el seu autèntic significat. Tenc un amic molt estimat que sol dir això: “la llibertat de la persona es resumeix en una sola elecció: el bé o el mal. No hi ha terme mig, o s’està en l’obediència o en la desobediència”. Bé i mal, ordre i caos, obediència i desobediència són categories absolutes… no s’és un poc dolent, ni un poc obedient, ni bastant bo… o ho som o […]

Llegir més

Breu apunt històric de la Maçoneria a Menorca

Breu apunt històric de la Maçoneria a Menorca

Qui som? D’on venim? Cap a on anam? Aquestes són les tres grans preguntes que els humans ens hem fet des del començament, des del dia en què una xispa es va encendre en el cervell d’un homínid més evolucionat i la consciència de la pròpia existència es va fer evident per a ell. Els humans sabem, i sabem que sabem. Som i sabem que som. Aquest fet diferencial ens permet plantejar-nos preguntes i ens dóna la possibilitat de trobar les respostes. Les preguntes, i també les respostes, són les mateixes des de la nit dels temps. Què faig aquí? Té sentit la meva vida? Té sentit aquest món? Per què he vingut? Per què he de morir? Hi ha algú que decideix tot això? Les altres persones, són amics o enemics? Existeix la justícia? Hi ha alguna cosa després de la mort? Com podem viure en harmonia? L’humà és […]

Llegir més

Obligació i obediència

Obligació i obediència

Tenc un amic a qui li agrada jugar amb les paraules. Les agafa suaument amb les seves manasses, les capgira, les talla i refà, les pronuncia en veu alta…, té la teoría de que les paraules tenen una màgia especial que pot ser descoberta gràcies al fet de separar-ne l’esperit de la lletra. I l’esperit de les paraules es coneix gràcies a la seva etimologia i a la seva pronúncia, que parlen més de l’autèntic significat que no la lletra escrita. Aquest amic meu és capaç de desvelar  significats autèntics, profunds i de vegades, oblidats o amagats. L’altre dia, el meu amic em va deixar llegir un text que ha escrit sobre dues paraules que pateixen gran incomprensió: obligació i obediència. Són paraules que ens semblen dures, desagradables, que ens remeten a  fer coses de forma no voluntària, a un retall en la nostra llibertat d’elecció. Són paraules que no ens […]

Llegir més