Posts Tagged ‘ordre’

Maat, l’equilibri i l’ordre just

Maat, l’equilibri i l’ordre just

Aquests dies he estat llegint un llibre recomanat per una amic, “Thot, pensamiento y poder en el Egipto faraónico”, de Ferran Iniesta. Si vos agrada llegir sobre l’antic Egipte i sobre la història espiritual de la humanitat, vos el recoman vivament. Sempre m’impressiona com els éssers humans de l’antiguitat van saber teixir una xarxa de conceptes abstractes per explicar-se el món i l’existència, i com van donar-lis noms i atributs de déus per, precisament, poder-ho explicar de forma mínimament intel.ligible i transmetre aquest coneixement. Diu Iniesta en aquest llibre que l’anomenada “Teologia Memfita”, que es va desenvolupar a la ciutat de Memfis sobre el 2.000 abans de Crist, elaborada pels sacerdots del déu Ptah, introduïa la veu, la Paraula, com instrument de creació del món. “Reprenent així l’antiquíssima tradició en moltes cultures neolítiques de què la llum i el so són els primers elements en venir a l’existència”. De fet, […]

Llegir més

Obeir o no obeir

Obeir o no obeir

Fa temps vaig escriure aquí un post sobre dues paraules que sovint maltractam: obediència i obligació. Permeteu-me que torni sobre la primera, perquè és una paraula que empram molt i que, tanmateix, coneixem molt poc. Me sembla important veure el seu esperit a més de la seva lletra. Ja sabeu que les paraules tenen cos i ànima: una part que es fixa en l’ortografia, en la lletra escrita, i una altra part que té ales i vola i sovint recull el seu autèntic significat. Tenc un amic molt estimat que sol dir això: “la llibertat de la persona es resumeix en una sola elecció: el bé o el mal. No hi ha terme mig, o s’està en l’obediència o en la desobediència”. Bé i mal, ordre i caos, obediència i desobediència són categories absolutes… no s’és un poc dolent, ni un poc obedient, ni bastant bo… o ho som o […]

Llegir més

Obligació i obediència

Obligació i obediència

Tenc un amic a qui li agrada jugar amb les paraules. Les agafa suaument amb les seves manasses, les capgira, les talla i refà, les pronuncia en veu alta…, té la teoría de que les paraules tenen una màgia especial que pot ser descoberta gràcies al fet de separar-ne l’esperit de la lletra. I l’esperit de les paraules es coneix gràcies a la seva etimologia i a la seva pronúncia, que parlen més de l’autèntic significat que no la lletra escrita. Aquest amic meu és capaç de desvelar  significats autèntics, profunds i de vegades, oblidats o amagats. L’altre dia, el meu amic em va deixar llegir un text que ha escrit sobre dues paraules que pateixen gran incomprensió: obligació i obediència. Són paraules que ens semblen dures, desagradables, que ens remeten a  fer coses de forma no voluntària, a un retall en la nostra llibertat d’elecció. Són paraules que no ens […]

Llegir més