Posts Tagged ‘respecte’

Dur el dogma religiós a l’escola

Dur el dogma religiós a l’escola

L’escola no ha de mostrar a resar, sinó a pensar. L’escola ha de mostrar que la religió, que el fet religiós, és una part fonamental de la història de l’home, de la seva cultura, de l’art, de la música, de l’espiritualitat… però no ha d’ensenyar dogmes de cap religió. Simplement perquè l’escola no hauria de mostrar-ne cap de dogma, hauria de mostrar precisament a detectar-los, a fer-se preguntes, a qüestionar-los… perquè només d’aquesta manera els al.lots serien ciutadans de pensament lliure en ser adults, capaços de fer les seves pròpies eleccions. Ni el dogma polític, ni el dogma científic, ni el dogma religiós haurien de tenir lloc a l’escola. És incomprensible que ara no només hagin desaparegut del programa de la classe de Religió a primària i secundària les referències a les religions no catòliques –un coneixement que és de cultura general i imprescindible en aquest món-. Sinó que a […]

Llegir més

Sobèrbia moral

Sobèrbia moral

Tots tenim un codi ètic, encara que de vegades no en som conscients o ens costi posar-lo en paraules. El codi ètic és aquell marc que ens donam a nosaltres mateixos per pensar, parlar i actuar de forma responsable i mesurada, tenint en compte la nostra llibertat però també la llibertat i els drets del altres, i que ens marca el territori per on podem transitar sense perjudicar a ningú ni a res. Tots tenim el nostre codi ètic, però segurament, si en posavem en comú els principis, molts d’ells serien coincidents: no matar, no fer mal conscientment, no enganar, no robar, respectar tothom, ser solidaris, no ser injustos… són els principis que han donat llum a documents fonamentals com la Declaració dels Drets Humans, per exemple, o els drets i llibertats recollits en les diverses Constitucions. Uns principis que també van més enllà de les realcions humanes i que […]

Llegir més

L’impuls irracional de matar

L’impuls irracional de matar

Passa una formiga per damunt de la taula on treballes o dines? Què fas? Trobes una oruga gran i gruixada, de colors forts verds i taronja, a la terrasa de casa teva, on t’asseus a llegir o a berenar. Què fas? Hi ha un escarabat dins del rebost, o dins el plat de dutxa. Què fas? Veus una aranya teixint la seva tela en una cadira del jardí. Què fas? És possible que en tots els casos la resposta sigui la mateixa? És possible que sempre, impetuosament, irracionalment, la nostra resposta sigui l’impuls de matar? No dic la voluntat, perquè trob que ni ens ho plantejam realment, o sigui, no ens demanam què fem i llavors decidim, conscientment, matar: la mort del bitxo invasor és l’única resposta que se’ns acut de forma immediata, sense haver de cercar-la. És l’impuls irracional de matar, que ens domina. Aquests dies hi he pensat […]

Llegir més