Posts Tagged ‘ser’

La gran broma

La gran broma

“Tu no pots deixar de ser, perquè no ets”. En aquesta frase d’Ibn Arabi (“Tractat de la Unitat”) s’hi resumeix tota la història de l’ésser humà, de tots els éssers, de tota la natura i les formes, la nostra pròpia història i també la història del que hi ha més enllà de la natura i que és, també, més enllà del temps. És la vida una broma? Sí, jo pens que sí que ho és, un gran joc que comença i acaba al mateix lloc però que consisteix a partir-ne amb un nivell de coneixement i arribar-hi de nou, després del viatge en cercle (peregrinatge), amb un nou coneixement. Dit de forma simple: la vida consisteix en el joc de l’ésser que es manifesta en múltiples formes; cadascuna d’elles pensa que es independent, completa, autònoma, un individu separat dels altres (a pesar que “individu” vol dir en realitat no separat)… i […]

Llegir més

Monòlegs

Monòlegs

Coneixeu algú que, en tost de conversar, fa monòlegs? Segur que sí, és més freqüent del que sembla! Es tracta de persones que, primer de tot, solen fer preguntes trampa. Què és una pregunta trampa? Aquella que és feta com si el tema que es demana interessàs, però que en realitat, li servirà a qui fa la pregunta com a palanca per introduir allò del que realment li interessa parlar… normalment, per a aquestes persones, el tema preferit solen ser elles mateixes… et demanen, per exemple, “i com te va la feina?” I quan comences a contestar aprofiten qualsevol petita pausa per començar a parlar elles sobre la seva feina, que era el que realment tenien al cap i centrava el seu interès… I aquesta és la segona característica dels monologuistes: el seu tema preferit són ells mateixos. La paraula que més empren és “jo” i normalment els verbs sempre […]

Llegir més

Som la majoria

Som la majoria

Dissabte vaig sentir el discurs d’un professor de 60 anys, anarquista convençut, parlant de la corrupció, la política, els serveis públics i la desprotecció de la ciutadania. Seguint el llibre d’Erich Fromm “Del tener al ser”, deia que el principal problema de la nostra societat és que ha convertit les persones en objectes, i que l’objectiu de tot és l’acumulació: tenir coses, tenir cases, tenir objectes, tenir persones… acumular, sumar, amuntegar… I a pesar de tot, aquesta necessitat d’acumulació no ens dóna la felicitat, ni ens fa sentir persones plenes, satisfetes, valentes, amb empenta i ganes de viure… més bé al contrari. Som una societat d’insatisfets, de persones tristes i frustrades, que han fonamentat la seva vida ni tan sols en el fet de tenir, sinó en el de desitjar: quan aconseguim l’objecte del nostre desig, immediatament perd interès i necessitam desitjar una altra cosa, una altra persona, per sentir-nos […]

Llegir més