Posts Tagged ‘vida’

No és ver que en Quique ja no hi sigui

No és ver que en Quique ja no hi sigui

La pel.lícula “El último samurai” té un final que m’agrada molt. Quan l’emperador del Japó li demana al guerrer que interpreta en Tom Cruise, que li expliqui com va morir Katsumoto, un honorable samurai mort a traïció a mans de l’exèrcit japonès, en Cruise li diu: “No vos explicaré com va morir, sinó com va viure”. És cert que n’Enric Taltavull Anglada s’ha mort, tot i que quan mir a na Silvia i als seus fills, el veig ben viu. És cert que s’ha mort en la pau, donant pau als seus; en l’amor, en la tranquil.litat de consciència, en la sensació del deure acomplert. Però no vos parlaré de la seva mort, perquè després de tot la mort és només un instant, un pas a través d’una porta que s’obre només dos cops en la vida d’una persona: quan s’omple d’Ànima en el ventre de sa mare, i quan se’n va d’aquest món. […]

Llegir més

El temps del no temps

El temps del no temps

Aquesta setmana una amiga molt estimada m’ha dit que ella i la seva família viuen ara en “el temps del no temps”: en el moment en què no hi queda gaire temps per perdre’l i tot s’ha de reduir al que és important. Tots hi som, de fet, cada dia de la nostra vida, en el “temps del no temps”… però com que no ho sabem segur, fem veure que això no va amb nosaltres. Com viuriem si en fóssim conscients? Què fariem si sabéssim que s’acaba el temps? Què diriem i a qui ho diriem? Quines coses canviarien en la nostra vida, en les nostres relacions, en la forma de veure el món i de mirar-nos a nosaltres mateixos, de mirar i de jutjar els altres? Si fóssim conscients que ens hi queda poc temps, quines coses deixariem de banda i quines tindrien tota la importància? Estic segura que tots […]

Llegir més

La vida i el sentit

La vida i el sentit

Un amic molt estimat està malalt. No puc deixar de pensar en ell i en la seva família, persones a les que m’estim molt. Me sembla molt injust que algú com ell hagi de passar pel que està passant… hi ha persones amables, discretes, alegres, amb sentit de l’humor, generoses, compromeses… persones innocents que donen llum cada dia de la seva vida, que mai pensen mal, que mai desitgen mal. Aquestes persones són un referent, una guia, un regal per als que tenim la sort d’estar al seu costat. És molt injust que hagin de patir… De fet ningú, cap ésser viu no es mereix patir. Però en canvi, hi ha tant de patiment per tot on miram! Aquest sentiment d’injustícia, de patiment gratuït, fa que me demani moltes vegades si tot això té sentit. Quin és el sentit d’aquesta vida? En té? És tot una broma d’un déu cruel? […]

Llegir més

Els mestres que ens dóna la vida

Els mestres que ens dóna la vida

De vegades la vida ens fa regals inesperats. Els més valuosos d’aquests regals són algunes de les persones que es creuen en el nostre camí. De vegades, la vida ens fa el regal de posar-nos al costat a una persona excepcional, de qui poder aprendre cada dia, a qui mirar com exemple de conducta en aquest món ple de trampes. Tenir la sort de compartir la vida amb una persona admirable que cada dia et faci de Mestre no es fàcil. Al llarg dels anys moltes persones ens poden fer de mestres, uns com exemple del que ha de ser, de principis, d’actituds, de forma de pensar, parlar i actuar, exemples d’autèntica intel.ligència, generositat, humilitat, posades al servei de la vida. Altres, són l’exemple de tot el contrari i serveixen perquè coneguem com és la part fosca que tots tenim a dins a través de l’acció, pensaments i paraules de […]

Llegir més

L’impuls irracional de matar

L’impuls irracional de matar

Passa una formiga per damunt de la taula on treballes o dines? Què fas? Trobes una oruga gran i gruixada, de colors forts verds i taronja, a la terrasa de casa teva, on t’asseus a llegir o a berenar. Què fas? Hi ha un escarabat dins del rebost, o dins el plat de dutxa. Què fas? Veus una aranya teixint la seva tela en una cadira del jardí. Què fas? És possible que en tots els casos la resposta sigui la mateixa? És possible que sempre, impetuosament, irracionalment, la nostra resposta sigui l’impuls de matar? No dic la voluntat, perquè trob que ni ens ho plantejam realment, o sigui, no ens demanam què fem i llavors decidim, conscientment, matar: la mort del bitxo invasor és l’única resposta que se’ns acut de forma immediata, sense haver de cercar-la. És l’impuls irracional de matar, que ens domina. Aquests dies hi he pensat […]

Llegir més

Impermanències

Impermanències

Sempre m’ha sorprès aquest sentiment que tenen algunes persones de “voler durar”. O sigui, voler que la seva memòria quedi, duri molt més enllà de la seva vida… com que és evident que la vida no la podem estirar i cadascú en té el tros que li toca, és com si l’extinció definitiva no fós acceptada i un es passés la vida fent coses amb l’esperança que el sobrevisquin… com si els que queden en tinguéssin cap necessitat! No me referesc al record amorós dels que se’n van, és clar. Això no es fabrica, és fruit natural de les relacions i de l’amor, que els que ja no hi són siguin recordats (no massa més enllà de dues generacions, però)… me referesc més a una espècie d’ansietat que de vegades condiciona tota una vida: el desig de deixar petjada… Mai no ho he acabat d’entendre. La impermanència és el que […]

Llegir més

La mort, el gran tema

La mort, el gran tema

Incomprensible, tenebrosa, el gran misteri per als vius… la mort és, sens dubte, el tema, el gran tema, i ho ha estat sempre perquè no sabem en què consisteix, què es sent, què és realment més enllà de l’evidència de la closca buida, sense alè de vida, del nostre cos… La mort ha estat sempre i serà el gran tema dels humans… normal, som éssers vius conscients i per tant amb capacitat per fer-nos preguntes, elucubrar, transcendir… M’agrada la frase “la vida té risc de mort” perquè reflexa amb sentit de l’humor la realitat: si estàs viu, el que te resta esperar és morir… un fet ben cert que ens iguala a tots. Com deia ahir vespre en Bosco Faner en el funeral d’una dona, esposa, mare i amiga estimada i admirada, el que importa no és si una vida és llarga o curta en anys, sinó com de profunda […]

Llegir més

Carta als meus pares

Carta als meus pares

No sé molt be per què vos ho escric, si encara tenc la sort de tenir-vos a tots dos al meu costat i per tant, vos ho puc dir de paraula. Però de vegades no es troba el moment per dir algunes coses, i és una pena, perquè sovint es fa massa tard… com que no vull que això ens passi, he decidit escriure aquí el que pens i sent, i així, segur que no se’ns escapa l’ocasió… Sé que no he estat una filla fàcil… però vos he d’agrair abans de res que sempre heu estat al meu costat. Fins i tot al meu costat quan jo cometia errors greus. Sempre m’heu dit el que en pensàveu i no només m’heu deixat fer sense pressions, ni amenaces, sinó estant al meu costat. Trob que això té molt de valor, perquè diu molt de la vostra generositat i també, de […]

Llegir més

La força de l’alegria

La força de l’alegria

Quina paper juga l’alegria en la vostra vida? No em referesc a allò que anomenam normalment alegria o felicitat, a aquella sensació que ens ompl només de manera puntual i que sovint fem recaure en coses externes. Em referesc a l’alegria com una actitud vital, un estat profund d’harmonia, que no ve donat per les canviants circumstàncies externes sinó que neix de l’equilibri interior i es transmet a l’exterior. Pens que aquest estat d’alegria és realment transformador, té una enorme força alliberadora i generadora, és com un llevat enmig del món que pot produir canvis sorprenents en nosaltres mateixos i en el nostre entorn. Les grans tradicions simbòliques i filosòfiques que han marcat l’evolució espiritual de la Humanitat li donen a l’alegria un caràcter gairebé sagrat, és un deure que tenim amb nosaltres i amb el món. No es refereixen a una alegria boba i buida, superficial, provocada per coses […]

Llegir més