Posts Tagged ‘voluntat’

La Con(s)ciència

La Con(s)ciència

He llegit aquests dies un treball d’una amiga, n’Antonia Ordoño, que m’ha agradat molt. Tracta sobre la consciència i m’ha fet pensar molt… L’origen llatí de la paraula consciència és cum-scientia, o sigui, reunió, identitat, simultaneitat (prefixe cum) de la scientia, o sigui, del saber, del coneixement. No debades a l’antiguitat el coneixement era un, la saviesa humana no estava dividida en dos camins que posteriorment es van allunyar massa i en algunes coses semblen irreconciliables, sinó que religió i ciència eren el mateix i els savis eren sacerdots o iniciats. De fet, això és el que vol dir la paraula religió, re-ligare, reunir, relligar allò que sembla separat. Perquè només ho sembla, el coneixement de l’esperit i el coneixement de la matèria només poden ser un únic coneixement, perquè esperit i matèria són el mateix: tot és Un, a pesar del que ens diuen els nostres sentits i de […]

Llegir més

La serenitat

La serenitat

Serenitat és una paraula que sempre m’ha cridat l’atenció. Es diu d’algunes persones, en situacions difícils, que “estava molt serè o serena”… i es diu amb admiració. Que la serenitat sigui valorada i que ho sigui en moments difícils o durs me diu que probablement sigui alguna qualitat important. La paraula ve de l’arrel indoeuropea ksero- que vol dir “sec”, i va passar al llatí com a “serenus”, que també vol dir “clar, sec”. Deim que un dia és serè i volem dir que és un dia clar, sense núvols ni boires… i també un dia sec, sense pluja. La RAE es fa ressò d’aquest significat de “clar” i també diu “sossegat, sense turbació física o moral”, en castellà “apacible”. A més, la RAE recorda que “serè” o “sereníssim” és un dels títols d’honor d’alguns prínceps. Sens dubte es tracta d’una qualitat admirable i perseguible. A mi em sembla que […]

Llegir més

Na Lola

Na Lola

Un fosquet del mes de setembre va venir a ca nostra una moixeta petitona, negra, amb els ulls color d’oli. Li vam obrir la porta i ella va entrar, es va deixar acariciar, ve beure llet i va semblar que ens coneixia de sempre. Des de llavors ha viscut amb noltros. Li vam posar Lola, en record d’una bona amiga. Viure amb un moix, o amb una moixa, és tota una experiència. L’altre dia vaig llegir una frase que me va agradar i que diu molt: “Un ca té amo, un moix té staff”. I és ben cert! Perquè ningú no dubta que és na Lola qui ens va adoptar a nosaltres… Aquesta setmana, per primera vegada –i supòs que no per darrera-, na Lola ha passat un parell de dies fora de casa. No sabem on, ni amb qui, ni fent què… però se’n va anar a voltar dilluns matí […]

Llegir més

Obeir o no obeir

Obeir o no obeir

Fa temps vaig escriure aquí un post sobre dues paraules que sovint maltractam: obediència i obligació. Permeteu-me que torni sobre la primera, perquè és una paraula que empram molt i que, tanmateix, coneixem molt poc. Me sembla important veure el seu esperit a més de la seva lletra. Ja sabeu que les paraules tenen cos i ànima: una part que es fixa en l’ortografia, en la lletra escrita, i una altra part que té ales i vola i sovint recull el seu autèntic significat. Tenc un amic molt estimat que sol dir això: “la llibertat de la persona es resumeix en una sola elecció: el bé o el mal. No hi ha terme mig, o s’està en l’obediència o en la desobediència”. Bé i mal, ordre i caos, obediència i desobediència són categories absolutes… no s’és un poc dolent, ni un poc obedient, ni bastant bo… o ho som o […]

Llegir més